L’Argentina recula cap al kirchnerisme
L’Argentina és un país d’immenses possibilitats i grans capacitats. I, malgrat tot, sucumbeix des de fa dècades a la més absoluta inestabilitat política i econòmica. Això sí, amb una constant: el continu retorn al peronisme, encarnat ara en el kirchnerisme. I aquest cop sembla que ho farà per la porta gran després de la victòria del candidat kirchnerista Alberto Fernández –amb el 47% dels vots– en les preliminars de les eleccions presidencials, que se celebraran d’aquí a dos mesos. Fernández té com a mentora –i candidata a la vicepresidència– la mateixa expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, esquitxada per diversos casos judicials.
La derrota de Macri en les peculiars primàries argentines mostra els gravíssims errors comesos pel seu govern. La dreta ha centrat la seva política econòmica a satisfer les demandes de l’FMI respecte als 57.000 milions de dòlars que li va prestar. La inquietud dels mercats així ho manifesta. Però Macri no ha entès que els interessos d’aquests poders econòmics són contraposats als d’una població amb més del 30% per sota del llindar de la pobresa. Un problema de fa dècades però que només l’any passat es va incrementar en sis punts sota la presidència de Macri. Per no parlar de la inflació desbocada que afecta també més directament les classes populars. S’explica així la victòria kirchnerista malgrat l’evidència que el populisme peronista no és la solució als greus problemes de l’Argentina. Ja veurem ara quina és la reacció de Macri fins a les eleccions. Però dos mesos són poc temps per regirar un resultat tan desfavorable de 15 punts de diferència i en canvi una eternitat per gestionar una Argentina que trontolla amb les mans lligades per una interinitat que pot col·lapsar el país.