‘Open Arms’, un afer de justícia

Enmig de la desesperació que envaïa ahir l’‘Open Arms’ la fiscalia italiana va ordenar el desembarcament dels prop d’un centenar d’immigrants rescatats que encara restaven dalt del vaixell. L’ordre va arribar després de dinou dies de bloqueig pel rebuig a obrir els ports d’un govern italià immers en una greu crisi política i de govern en què l’extrema dreta imposa les seves polítiques racistes. A la inhumana situació de les persones embotides a l’‘Open Arms’ que el fiscal va poder corroborar, el fet d’albirar la costa de Lampedusa però no poder atracar a l’illa italiana va provocar el llançament de persones al mar en un perillós escenari fora de control.

En l’afer de l’‘Open Arms’ caldrà judicar les decisions polítiques que no només incompleixen diversos tractats marítims internacionals sinó que han pogut incórrer en una acció de segrest. I han posat vides en perill. El responsable principal és sens dubte el ministre italià Salvini. La qual cosa no exclou la complicitat política amb què ha actuat el govern espanyol, que hauria d’haver liderat l’exigència a Itàlia d’obrir els ports en els tribunals internacionals. En comptes d’això s’ha dedicat a un demagògic estira-i-arronsa amb Salvini i l’ONG, i a l’oferiment de ports i d’un vaixell de salvament, massa tard. Amb l’objectiu de dilatar el problema. Aquesta crisi humanitària requeria en primer lloc una solució urgent i cal aplaudir finalment la intervenció de la justícia italiana. Però resulta lamentable que el vaixell sigui immobilitzat a Sicília. Perquè l’afer no es tancarà adequadament si queden impunes els únics culpables, que no són els membres de l’‘Open Arms’ sinó els qui han forçat l’inhumà bloqueig. Per la qual cosa cal establir protocols europeus que n’evitin la repetició en futurs rescats.