El complex combat per la seguretat

Més enllà de qüestions de percepció, les xifres aportades pels Mossos d’Esquadra indiquen que els fets delictius s’han disparat i que l’alarma generada els darrers mesos té fonaments. En el balanç, els Mossos han indicat que el nombre de robatoris amb violència ha crescut un 30% i que els homicidis a la capital catalana registren una de les xifres més altes amb 12 casos aquest any. La policia destaca també, però, que hi ha hagut un espectacular creixement en el nombre de les detencions, d’un 80% respecte al mateix període anterior. La contraposició de les xifres ens indica que amb la seguretat ciutadana no hi ha fórmules màgiques ni és bona la instrumentalització política a favor o en contra de determinades mesures. Posar l’accent en el desplegament policial no evita el creixement del fet delictiu per si sol.

Cal articular un conjunt de mesures complementàries. En primer lloc en l’àmbit judicial, amb una reforma que eviti l’elevada reincidència dels delinqüents en temes com ara els robatoris amb violència. El 90% dels detinguts per aquest delicte ni tan sols ingressen a presó. En segon lloc cal una anàlisi exhaustiva de la tipologia delictiva. Per exemple de la que comporta el tràfic de drogues, amb especial atenció als narcopisos, en què s’ha de fer un canvi legislatiu que impedeixi habitatges buits que puguin ser depredats per aquesta activitat. I no mesclar-hi situacions com ara la dels manters, que malgrat ser una activitat irregular no es pot equiparar a la delinqüència. I, finalment, en el cas de Barcelona toca admetre que el model de desenvolupament com a ciutat global té un efecte negatiu en l’augment de la delinqüència, que obliga la ciutat a gestionar-ho o a repensar el propi model, si no es vol perdre el control de la capital catalana.