L’homofòbia, una xacra a combatre
Mig segle després dels fets de l’Stonwell Inn, el famós bar novaiorquès on va començar la rebel·lió als Estats Units pels drets dels homosexuals i contra la repressió policial que s’exercia contra ells, el col·lectiu LGTBI ha assolit grans avenços en alguns països –tot i que en bona part del planeta la persecució i fins i tot les lleis contra els homosexuals persisteixen–. Però fins i tot on els drets LGTBI estan reconeguts oficialment, les pressions i les amenaces encara són presents. A Catalunya, fa cinc anys es va aprovar una avançada llei per combatre l’homofòbia. Però malgrat tot, l’Observatori Contra l’Homofòbia comptabilitza un gran nombre d’agressions a persones LGTBI. Enguany n’ha registrat de moment 111 casos, una xifra pròxima ja a la de totes les agressions registrades l’any passat. La qual cosa indica que no n’hi ha prou amb legislar, sinó que calen recursos per aplicar la llei i sobretot calen plans de sensibilització social. L’administració i el conjunt de la societat ha de fer costat a les víctimes per discriminació en l’orientació sexual, i sobretot repudiar aquells que cometen les brutals agressions, grups de joves en molts casos.
La societat catalana no ha avalat electoralment el rebrot feixista aparegut a la resta de l’Estat amb l’aparició de Vox, partit que alberga una repugnant homofòbia. Però això no vol dir que Catalunya estigui lliure d’homofòbia. Hi és, i en creixement. I cal actuar. Una societat en què una part dels seus membres no poden expressar lliurement i segura la seva condició sexual públicament no és una societat democràticament plena. Per la qual cosa l’homofòbia no és un problema del col·lectiu LGTBI, sinó una agressió intolerable al conjunt de la societat que afecta tothom.