Recosir les estripades de Trump
El president nord-americà Donald Trump sembla sovint un elefant en una botiga de ceràmica, trencant-ho tot al seu pas. El problema és que la ceràmica que ‘trenca’ el mandatari americà és sovint molt delicada i calen, després, moltes maniobres i gestions diplomàtics per arreglar-la. El maig del 2018, Trump va agreujar la crisi amb l’Iran, potència decisiva a l’Orient Mitjà, i va sortir del tractat de limitació nuclear que el règim dels aiatol·làs s’havia avingut a signar el juliol del 2015 amb les principals potències mundials, entre les quals, Rússia i la Xina. Era un acord molt important, però Trump va tirar pel dret. Ara s’està treballant per recosir-lo, però la feina no serà fàcil, malgrat la bona predisposició del president francès, Emmanuel Macron, que va aconseguir fer venir fins a la cimera del G7 el ministre d’Afers Estrangers iranià. El règim de Teheran, però, tampoc posarà les coses fàcils i ahir ja va anunciar que cal que s’aixequin les sancions que ofeguen la seva economia abans que s’assegui a la taula amb el president nord-americà. Allò que semblava, doncs, un gran èxit de la cimera de Biarritz, aviat va quedar ben diluït entre els orgulls d’uns i les necessitat d’altres. Mentrestant, la tensió a la zona no deixa de créixer.
Trump ha dinamitat també les relacions amb la Xina, a qui vol fer passar per l’adreçador nord-americà, ja que considera que el règim de Pequín perjudica l’economia dels EUA. Trump actua amb la Xina com si estigués negociant un contracte immobiliari, talment com si hi hagués semblances entre portar una empresa o dirigir el país més poderós del món. En la cimera del G7 va semblar que la situació amb la Xina tornava al bon camí, però l’economia mundial tremola cada amb cada moviment de Trump.