Darrers trets per frenar la crisi del BCE
Les darreres mesures anunciades pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, intenten frenar la desacceleració econòmica de la UE, que sembla apropar-nos a una nova recessió amb una rapidesa més gran de la prevista. El BCE manté els tipus d’interès al voltant del 0%, i no es fixa data per canviar-ho. Torna a posar en marxa un pla, de 20.000 milions, per comprar deute públic i privat. I encareix el dipòsit bancari –és a dir cobrarà més car als bancs per guardar els diners– amb l’objectiu d’incentivar que donin crèdit i el diner corri. Draghi aposta per mantenir el suport als sectors endeutats, tant als privats com als estats. Però frenar monetàriament la bola del deute no és per si sol una bona opció. Cal incrementar la generació de riquesa i per a això calen decidides polítiques econòmiques expansives per part dels estats de la UE.
La política monetària aplicada per Draghi fins ara ha estat un electroxoc de reanimació de l’agònica economia europea després de la crisi del 2008. Però això no vol dir que la salut econòmica estigui restablerta. Ben al contrari, està debilitada i una recaiguda podria ser molt perillosa. Draghi deixa a finals de mes el càrrec i la francesa Christine Lagarde prendrà el relleu. Malgrat ser qualificada de falcó a l’hora de prendre mesures antipopulars durant la seva etapa al front del FMI, sembla que Lagarde aposta per una política continuista al BCE. Malgrat tot, les possibilitats de la política monetària com a fre a la crisi se situen ja al límit i tenen també efectes secundaris negatius. És l’hora que els estats amb més possibilitats activin la despesa per la reactivació de l’economia. No fer-ho comportarà fer caure en sac foradat els esforços del BCE.