El deure de salvar el planeta
L’emergència climàtica ja no és un pronòstic futurista; és una realitat, amb efectes constatables ara i amb una evolució devastadora per al planeta en un futur proper, com es pot constatar en l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l’estat del clima el 2018 publicat recentment. Els científics fa temps que ho avisen, però no hi ha hagut reacció, fins que les evidències (escalfament global, desglaç, catàstrofes associades al clima...) i l’activisme social han aconseguit posar aquesta qüestió en l’agenda política i mediàtica.
La societat comença a mobilitzar-se de forma global per salvar el planeta, i ahir en vam tenir un exemple en diverses ciutats catalanes. Però el més significatiu és que aquesta mobilització la protagonitzen els joves, perquè són ells, i després els seus descendents, els que patiran més les conseqüències del ritme accelerat de deteriorament que l’home està imprimint al planeta. ‘Fridays for Future’, el moviment impulsat per l’activista sueca Greta Thunberg, és la punta de llança d’aquest moviment juvenil, i el seu ràpid creixement i influència és una bona notícia.
Tot i això, identificar el problema és més senzill que articular-ne la solució, perquè aquesta va molt més enllà d’aconseguir que les primeres potències contaminadores, els EUA i la Xina, s’avinguin a una reducció d’emissions significativa. Es tracta de modificar el paradigma del progrés i el benestar que ha guiat les societats avançades des de fa dècades, amb una incidència directa en el model d’explotació dels recursos naturals i en l’economia dels diferents països. I no obstant és un canvi imprescindible per no hipotecar les expectatives de vida de les pròximes generacions.