L’esperit del 3-O enfront de la sentència

Catalunya viu avui, pendent de la sentència del Suprem als dirigents independentistes catalans, el segon aniversari d’una jornada de protesta històrica com va ser el 3-O. Dos anys després, la situació repressiva que va generar la formidable reacció popular està lluny de restar superada. De les brutals càrregues policials de l’1-O que van activar el ressort de la resposta social multitudinària hem passat al decret d’ordres de presó injustificades, multitud de judicis ideològics, i creixents amenaces de vulneració de drets fonamentals per part dels principals dirigents polítics espanyols amb l’aplicació del 155, la llei de seguretat nacional, l’estat d’excepció, etc. Davant aquest clima de repressió es fa imprescindible que la resposta a la sentència de l’1-O –amb tota probabilitat condemnatòria– recuperi l’esperit d’aquell 3-O de fa dos anys: mobilització ferma, multitudinària, pacífica i transversal.

Una sentència condemnatòria serà totalment injusta i digna d’un Estat amb poca solidesa democràtica, perquè com s’ha pogut comprovar en el judici, s’haurà construït sobre relats falsos de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i de les acusacions, i amb l’actuació d’un tribunal que ha vulnerat preceptes dels drets de defensa. Una actitud repressiva que està inspirada en la resposta de l’Estat a la protesta massiva de la ciutadania d’avui fa dos anys: aquell discurs infame del rei Felip VI. El cap de l’Estat no només va emparar la brutalitat policial sinó que va amenaçar la ciutadania pacífica que s’havia vist indefensa i apallissada. Per això cal que la resposta a la sentència en què es jutgen els fets de l’1-O sigui àmplia i abraci sectors socials molt més enllà de l’independentisme, tal com va succeir el 3-O.