Opinió

Referèndum a Londres i a Edimburg

Les eleccions al Regne Unit han servit, aquest cop sí, per aclarir força el panorama polític d’aquell país i per senyalar nítidament el camí del ‘Brexit’ després de molts mesos d’indefinició. Boris Johnson ha triomfat, els conservadors recuperen una majoria absoluta molt clara a Westminster i aquest mandat democràtic reforça el seu lideratge polític dins el partit i també referenda el primer ministre que es proposa executar la sortida de la Unió Europea una vegada per totes i sense més ajornaments. Això, si no hi ha un daltabaix improbable al nou Parlament, subratlla com a definitiva la data del pròxim 31 de gener com el dia en què la Gran Bretanya deixarà oficialment de ser membre de la Unió Europea, tal com resa l’acord subscrit amb Brussel·les, per iniciar una nova relació els termes de la qual es negociaran en els mesos següents.

Les mateixes eleccions, però, han evidenciat amb idèntica contundència que Londres i Edimburg són mons diferents. A Escòcia, el laborisme és testimonial, els liberals demòcrates residuals i els conservadors de Johnson un reducte en retrocés, davant la fortalesa incontestable de l’Scotish National Party de Nicola Sturgeon, que surt de les urnes amb 48 dels 59 escons escocesos a Westminster. Els ciutadans, doncs, no només han reforçat el lideratge polític de la presidenta d’Escòcia, sinó que han enviat dos potents missatges a Londres. El primer, que ells no volen, en absolut i sense marge de dubte, sortir de la Unió Europea. I el segon, que volen ser ells els qui decideixin el seu futur, avalant la proposta central de Sturgeon de convocar un segon referèndum sobre la independència d’Escòcia. Només resta veure si Londres, aquest cop també, és capaç d’entomar aquesta realitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.