Cap a un Regne Unit desunit
Les eleccions al Regne Unit d’aquest dijous han servit per aclarir la qüestió del ‘Brexit’, però alhora, tal com ja passar llavors, han deixat en evidència que hi ha parts del territori britànic que no solament discrepen àmpliament de les decisions preses per la majoria dels seus conciutadans a la resta de l’estat, sinó que malden obertament per sortir-ne, com són els casos d’Escòcia, en major mesura, i d’Irlanda del Nord. Al País de Gal·les, l’independentisme és encara minoritari, arriba just al 10%, però cada cop té més presència en àmplies zones del país.
La qüestió escocesa marcarà tant o més la política britànica els propers mesos, com el ‘Brexit’. De fet, a Escòcia, on els independentisme han obtingut una victòria aclaparadora, es va tornar a votar massivament, com el 2016, per restar a la Unió Europea. El vot ha tingut també ara aquest significat, però a més serveix per refermar la voluntat dels nacionalistes escocesos de celebrar un segon referèndum aviat. El primer ministre, Boris Johnson, no n’és partidari i en els seus parlaments després de la seva clara victòria, ha obviat la qüestió. No sembla una bona manera de començar el nou mandat.
Pel que fa a Irlanda del Nord, per primer cop en la història, s’han escollit més diputats nacionalistes irlandesos que no pas unionistes, amb un vot clarament favorable també a romandre a la Unió Europea. Johnson no podrà obviar tampoc aquests suports a l’hora de negociar amb la UE, amb una frontera nord-irlandesa protegida pels acords de Divendres Sant, que, per cert, també inclouen la reunificació de l’illa si hi ha prou suport ciutadà. La unitat del Regne Unit sembla en més perill que mai.