El Suprem manté el seu setge
La justícia espanyola manté la velocitat de creuer en la seva missió d’escapçar el lideratge de l’independentisme. Si dijous el Tribunal Suprem va ignorar la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras, ahir va denegar la suspensió cautelar de la resolució de la Junta Electoral Central que inhabilita el president de la Generalitat, Quim Torra. És significatiu que el Suprem decideixi impulsar precipitadament la inhabilitació d’un president legitimat per les urnes i per un Parlament, tot i que la sentència que l’inhabilita (del TSJC) no és ferma i està recorreguda, tot i que la intervenció de la JEC genera molts dubtes de competència i es va produir amb 6 vots en contra i 7 a favor, i tot i que l’origen d’una decisió que violenta la democràcia és tan greu com una pancarta penjada en un balcó.
Quim Torra continuarà sent el president de la Generalitat a tots els efectes, perquè hi està legitimat per la democràcia i també perquè el Parlament que l’hauria de desposseir del seu càrrec té arguments legals suficients a l’Estatut, la llei de la presidència i el reglament del mateix Parlament per no fer-ho, almenys mentre la condemna per desobediència al president no sigui ferma. No obstant això, cada cop és més nítida la percepció que el poder judicial fa més política que justícia i que la seva actuació en aquest terreny es desmarca molt clarament de la nova política que ha emanat de les urnes en les últimes eleccions generals espanyoles, que aposta per la desjudicialització del conflicte amb Catalunya i per l’establiment d’un diàleg bilateral entre els governs espanyol i català per explorar les vies polítiques que puguin avançar en la resolució d’aquest conflicte.