Alarma i nova legislatura

Negociant a contrarellotge, passant de l’amenaça –“O nosaltres o el caos”– a algunes concessions –una suposada cogovernança–, i mirant cap a la dreta, a Pedro Sánchez li va anar d’un pèl però va aconseguir ahir que el Congrés li aprovés una quarta pròrroga de l’estat d’alarma, que s’allargarà, com a mínim, fins al 24 d’aquest mes de maig. El president del govern espanyol ha aconseguit el seu propòsit substituint el suport d’ERC, sense el qual no hauria arribat a la presidència, pel de Ciutadans i del PNB.

A més de prorrogar-se l’alarma, ahir es va donar el tret de sortida a una nova legislatura. En una mostra més de la seva capacitat d’adaptació, de supervivència política, Sánchez va ser capaç de trobar el suport de la dreta liberal i ultranacionalista espanyola de Ciutadans i de la dreta nacionalista basca del PNB per salvar els mobles, deixant de banda l’esquerra independentista d’ERC. El canvi de suports marcarà, ha de marcar, el futur de la legislatura pel que fa a la relació amb els republicans, però també dins del mateix govern de coalició. El gir cap a la dreta pot tensar encara més les relacions amb el seu soci de govern de progrés, Unides Podem, que de moment mira cap a una altra banda i que, en la sessió d’ahir, es podia haver estalviat el to moralitzant que va utilitzar cap a ERC.

Sense abandonar la prepotència que ha presidit la gestió de la crisi i sense cap mena d’autocrítica, Sánchez es va mostrar condescendent –disposició que només pot tenir qui es creu amb el poder de concedir– amb les comunitats autònomes prometent una desescalada cogovernada i asimètrica en un procés adaptable i participatiu en el qual el govern espanyol tindrà l’última paraula. O sigui, com fins ara.