La normalitat del Suprem
El Tribunal Suprem ha trigat pocs dies a deixar clar que no hi haurà desescalada judicial contra l’independentisme català. Ans al contrari, la represa de la seva croada ha agafat velocitat en tres fronts gairebé simultanis, com són l’activació del suplicatori al Congrés per poder jutjar la cap de files de JxCat Laura Borràs; l’aval a la Junta Electoral desobeint el criteri del Tribunal de Justícia de la UE en relació amb els eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, i, finalment, l’acceleració del recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva inhabilitació, que situa la vista el 16 de setembre i la previsible resolució del cas cap a final d’octubre.
La possibilitat que Quim Torra sigui inhabilitat i apartat de la presidència obre escenaris diversos per al seu relleu, que podrien passar per una convocatòria d’eleccions anticipades abans que acabi l’any, per la proposta d’un nou candidat que esgotés el mandat (desembre 2021) amb l’aval de la majoria independentista del Parlament o per una proposta de candidat sense acord, que conduiria a eleccions anticipades, però ben entrat el 2021.
Qualsevol alternativa és possible, però caldria desitjar que, a més, fossin considerades prioritzant no pas l’interès dels partits sinó l’interès general dels catalans, i tenint en compte també el context de crisi sanitària que situa un nou moment crític justament a la pròxima tardor. No cal dir que el més lògic en qualsevol estat democràtic seria que el Tribunal Suprem protegís la llibertat d’expressió i la legitimitat democràtica del president Torra per sobre del criteri esbiaixat de la Junta Electoral. En tot cas, el tribunal deixa pocs dubtes de la seva determinació a continuar marcant l’agenda política de Catalunya, que és el que ha passat els darrers anys.