Selectivitat en plena pandèmia
La selectivitat més estranya de la història s’està desenvolupant amb la màxima normalitat possible ateses les circumstàncies amb què s’han de fer les proves. Perquè no són les primeres proves d’accés a la universitat (PAU) postCovid-19, cosa que ja les hauria fet extraordinàries, sinó que els exàmens s’estan fent en plena pandèmia, que es continua mostrant amb brots que es reprodueixen aquí i arreu. El fet que puguem parlar d’una certa normalitat és un èxit que cal atribuir a un esforç notable de l’administració, el professorat i els alumnes, a parts iguals.
No era gens fàcil organitzar les proves, amb rècord històric de matriculacions: 39.904 estudiants, xifra que representa un augment del 15% respecte del curs anterior. I fer-ho, és clar, pensant que els alumnes havien de mantenir la distància de seguretat, assignant-los un seient, controlant les entrades per torns, les sortides diferenciades, la higiene de mans..., en fi, tenint en compte les estrictes mesures sanitàries que fan al cas. L’esforç d’organització està anant acompanyada fins ara d’una exemplar mostra de civisme dels gairebé 40.000 joves, que estan tenint un comportament altament responsable.
El nombre d’inscrits i el criteri de mantenir dos metres de distància entre alumnes ha provocat que les proves s’allarguin un dia més, que hi hagi més tribunals que mai (216) i que s’hagin incorporat alguns instituts de secundària com a seus on fer les proves. Aquest increment del nombre de seus ha estat un dels efectes positius de l’anòmala conjuntura, atès que ha evitat desplaçaments a centenars d’alumnes, com ara els de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o el Priorat.