La vergonya de la política
El vodevil que s’està escenificant en la política espanyola, amb el focus posat a Múrcia i a Madrid i amb Ciutadans, el PP i el PSOE com a actors principals, sembla no tenir fi i ningú no en pot predir el final. L’espectacle és vergonyós, esperpèntic en les formes i gravíssim en el fons. La posada en escena d’un suposat gir al centre liberal de Ciutadans en forma de moció de censura a Múrcia ja va ser grotesca, però la bufonada ha quedat en no res després que tres trànsfugues del partit taronja hagin decidit apuntalar el govern i la presidència del PP a la comunitat murciana. No s’ha quedat enrere en aquesta lamentable comèdia la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que, enmig de declaracions d’ínfima qualitat democràtica, dissol l’Assemblea madrilenya i convoca eleccions, mentre que el PSOE i Más Madrid li presenten sengles mocions de censura. Per si faltava algú en l’espectacle, els jutges entren en acció i haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) el que decideixi si hi ha eleccions regionals o si, pel contrari, s’han de tramitar les mocions contra Ayuso. No es poden descartar més girs de guió, però en el fons de la qüestió hi ha una manera d’entendre la política segons la qual tota l’acció queda supeditada a l’estratègia, a l’expectativa de futurs resultats electorals. És el regnat del màrqueting electoral i l’entronització de la geometria variable, en el pitjor dels sentits. I és, també, una mostra del menysteniment que tenen els partits d’àmbit estatal respecte de les autonomies, que veuen com un tauler d’escacs en el qual mouen les fitxes per als seus interessos. Es fa difícil predir els efectes que acabarà tenint el terratrèmol desfermat, però és clar que les destrosses al partit d’Arrimadas podrien ser definitives. Més incert és el preu que en pagarà el PP i el seu líder, Pablo Casado, en funció de si hi ha eleccions a Madrid i, si n’hi ha, dels resultats que obtingui. I caldrà veure com afectarà tot plegat les aliances del PSOE al Congrés. Moltes incògnites i la certesa d’un espectacle vergonyós.