Un acord llargament esperat
El principi d’acord presentat per ERC i Junts, i participat per la CUP, per posar en marxa la legislatura és una bona notícia per al país i per a la democràcia, en tant que permet traslladar al Palau de la Generalitat el 52% de vot independentista assolit en les eleccions al Parlament i permet també posar totes les eines de govern disponibles al servei dels reptes i les urgències que té Catalunya. Tres mesos de negociació, desacords i desavinences han estat una espera llarga, exasperant i injustificable, que únicament es podrà rescabalar si aquest acord ‘in extremis’ presentat ahir per Pere Aragonès i Jordi Sànchez és bo. I només ho serà si el futur govern és un govern fort i eficaç que ajudi a millorar la vida dels catalans; si la coalició que reeditaran Junts i ERC es mostra més sòlida i ben avinguda que en el darrer any i mig, i si l’interès del país predomina finalment sobre els legítims interessos de cada partit. El projecte de la República Catalana passa per exercir la pròpia sobirania i superar la repressió de l’Estat, però lògicament també passa perquè una gran majoria de catalans en percebi els avantatges, i això serà impossible si l’acció d’aquest govern no és capaç d’ajudar el país a créixer, contribuir al seu progrés social i fer-lo avançar cap a un horitzó il·lusionant.
Més importants que les paraules d’ahir seran, doncs, les concrecions que vinguin a partir d’ara, començant perquè aquest principi d’acord fructifiqui sense més retard en la investidura d’Aragonès i la formació del nou govern, i acabant per comprovar l’abast i l’articulació d’un full de ruta estratègic conjunt, que vol combinar l’aposta pel diàleg amb Madrid que defensa ERC, amb l’aposta per la confrontació amb l’Estat i la unilateralitat que defensa Junts. Perquè, convé no enganyar-se, aquesta és la mina que ha liquidat la unitat d’acció independentista i l’anterior coalició de govern, ha estat l’escull principal d’aquestes negociacions i torna a ser a partir d’ara un dels grans reptes d’aquesta legislatura no només per al govern de Pere Aragonès, sinó també per al país.