Editorial

Sotragada al mercat laboral

Escas­sos com anem de bones notícies, el titu­lar que al con­junt de l’Estat espa­nyol s’ha arri­bat als 20 mili­ons de tre­ba­lla­dors donats d’alta a la Segu­re­tat Social, la millor xifra de l’abril d’ençà del 2008, ha de ser lògica­ment ben­vin­gut. Unes dades cer­ti­fi­ca­des pel SEPE que a Cata­lu­nya s’han traduït en una dava­llada de l’atur de l’1,83%. La cire­reta la repre­senta l’aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu dels con­trac­tes de caire inde­fi­nit, que pràcti­ca­ment ja repre­sen­ten la mei­tat de la tota­li­tat que se sig­nen. L’eufòria amb què el govern espa­nyol ha cele­brat aquesta con­jun­tura, però, no ens pot fer per­dre de vista el con­tra­punt sever dels sala­ris, molt per sota del que exi­geix el con­text actual d’inflació, amb un con­ti­nuat enca­ri­ment del preu de la vida afa­vo­rit per la crisi pandèmica i, al dar­rere, per la guerra a Ucraïna. El preu de la llum i la ben­zina i de la mateixa cis­te­lla de la com­pra en són exem­ples con­tun­dents i inèdits.

El que també és relle­vant davant un canvi de tendència en xifres tan clau com aques­tes és la dis­creció amb què les ha rebu­des el prin­ci­pal par­tit a l’opo­sició, el PP. Perquè eren jus­ta­ment ells els prin­ci­pals cul­pa­bles de la sag­nia labo­ral que va repre­sen­tar la seva reforma labo­ral apli­cada el 2012, quan gover­na­ven. Una sag­nia tant pel que fa als drets labo­rals, impla­ca­ble­ment reta­llats, com pel que fa a la qua­li­tat de l’ocu­pació, abo­cada a una pre­ca­rit­zació espe­ro­nada per una nor­ma­tiva més pen­sada per als bene­fi­cis empre­sa­ri­als que no pas per a la cre­ació de llocs de tre­ball. La pro­pa­ganda de la dreta ho va ven­dre sem­pre com una màquina de gene­rar ocu­pació, obvi­ant que la immensa majo­ria dels con­trac­tes eren tem­po­rals i molts de tan sols una set­mana de durada. Els retocs de la llei adop­tats pel govern dels soci­a­lis­tes i Podem almenys han ser­vit per cor­re­gir aquell rumb suïcida, impul­sat pels popu­lars de manera tan arro­gant com incom­pe­tent perquè qual­se­vol eco­no­mista amb un mínim de for­mació sap que la recu­pe­ració econòmica depèn sem­pre de la reac­ti­vació del con­sum i aquest, dels sala­ris. La patro­nal, però, s’hi con­ti­nua posant encara d’esquena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.