Editorial

El PP davant dels seus dimonis

Ayuso ja té el con­trol del PP a Madrid i Feijóo pot desem­bar­car a la direcció esta­tal sense la fuma­rola de la crisi per la des­ban­cada de Casado: aquest és el resum ofi­cial d’un congrés que només ha ser­vit per tan­car en fals les feri­des. La prova evi­dent que tot ple­gat ha estat fruit de la impro­vi­sació forçada per les pres­si­ons de la pre­si­denta de l’assem­blea madri­le­nya és que el nou pre­si­dent esta­tal aterra des de Galícia con­ver­tit en una mena de cap de l’opo­sició vir­tual que, sense escó al Congrés, bus­carà la visi­bi­li­tat alter­na­tiva que almenys li doni el Senat. Els equi­li­bris exhi­bits per Feijóo a l’hora de reno­var i com­pen­sar els dife­rents por­ta­veus regi­o­nals, esta­tals i euro­peus no són, en aquest sen­tit, cap bon pronòstic amb vista a la paci­fi­cació interna d’una for­mació en què con­vi­uen mala­ment els par­ti­da­ris d’un dis­curs basat en el cen­trisme con­ser­va­dor i els par­ti­da­ris des­a­com­ple­xats d’avançar Vox per la dreta. I que aquesta mateixa set­mana ha fet de crossa del PSOE aju­dant a apro­var la llei audi­o­vi­sual.

Les fotos i abraçades amb Ayuso tra­me­ten un mis­satge que la nova cúpula no pot con­tro­lar però tam­poc dis­si­mu­lar: defe­nes­trat Casado i cape­jat el tem­po­ral de la pre­sumpta cor­rupció amb el seu germà, les aspi­ra­ci­ons més ambi­ci­o­ses de la dona forta de la capi­tal espa­nyola no s’han fet pas fone­dis­ses; tan sols s’han ajor­nat. Feijóo, per tant, s’ha abraçat a una bomba de rellot­ge­ria que tard o d’hora li escla­tarà a la cara. Com la polèmica des­fer­mada per un dels seus barons quan ha qua­li­fi­cat públi­ca­ment Cata­lu­nya de naci­o­na­li­tat i s’ha vist obli­gat a rec­ti­fi­car amb relació a un debat ofi­ci­al­ment silen­ciat per evi­tar mals majors. De moment les enques­tes sem­blen salu­dar favo­ra­ble­ment els can­vis que s’han produït per dalt però caldrà veure on queda veri­ta­ble­ment la intenció de vot quan s’hagi diluït l’efecte sor­presa de Feijóo. Les elec­ci­ons anda­lu­ses seran un pri­mer test que haurà de deter­mi­nar si els popu­lars són capaços de parar l’onada d’Abas­cal o si, com ha aca­bat pas­sant a Cas­te­lla-la Manxa, no tenen més remei que incloure’ls en futurs plans de govern i també en els pro­gra­mes elec­to­rals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.