Editorial

El cas De Dalmases, un embolic de mal desfer

El cas De Dal­ma­ses ha dei­xat de ser el d’un dipu­tat que perd els estreps davant d’una entre­vista noc­turna a la seva cap, que con­si­dera insi­di­osa, per con­ver­tir-se en un afer intern del seu par­tit, Junts, amb prou efecte deses­ta­bi­lit­za­dor per merèixer una pro­funda reflexió interna. Ha adqui­rit aquesta dimensió perquè ni el mateix De Dal­ma­ses ni Laura Borràs van saber tallar-lo d’una manera ele­gant i efec­tiva, amb una dis­culpa ràpida i sense mati­sos. Tot, com­pli­cat per la con­fron­tació entre dos grans sec­tors d’un par­tit que es va crear al vol­tant d’una figura (el pre­si­dent Puig­de­mont) i d’un camí polític (la inde­pendència) avui rede­fi­nits per efecte de l’exili i de la repressió. Aquest cas també ha ser­vit per posar al des­co­bert un ele­ment de degra­dació política pre­o­cu­pant: la cre­ació de per­fils fal­sos a les xar­xes soci­als com a ins­tru­ments de bata­lla política no és un fet aïllat sinó una pràctica estesa en l’entorn dels par­tits, segons expli­quen els experts.

Tres mesos després de la dis­cussió al ‘FAQS’, l’afer De Dal­ma­ses s’ha enve­ri­nat tant que costa tro­bar la manera de recon­duir-lo. De moment, demà pas­sarà l’exa­men del codi de con­ducta en la comissió de l’Esta­tut dels Dipu­tats. ERC hi suca pa, tot i que li han posat fàcil rei­vin­di­car que tenien raó quan deien que els gri­nyols del govern no eren pro­ducte tant de la dis­crepància entre ERC i Junts com de les dues ànimes dels jun­tai­res. Les dues prin­ci­pals for­ma­ci­ons han dei­xat de ser socis de govern i ara no s’acon­te­nen per com­pe­tir per la zona d’inter­secció de l’espai elec­to­ral inde­pen­den­tista. El con­junt de la pro­fessió periodística sap que l’afer De Dal­ma­ses s’ha des­bo­cat. Epi­so­dis assi­mi­la­bles els poden des­criure la majo­ria de peri­o­dis­tes que tre­ba­llen en infor­mació política. El lament, si de cas, és no haver-los fet públics per evi­tar que es con­ver­tis­sin en habi­tu­als en la relació entre la classe política i els mit­jans d’infor­mació. En el cas De Dal­ma­ses, a banda del grau d’extra­li­mi­tació que l’informe de Magda Ora­nich posa de mani­fest, hi ha l’agreu­jant de l’injus­ti­fi­ca­ble intent de patri­mo­ni­a­lit­zació dels mit­jans públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.