Una llei perfectible i imprescindible
En les prèvies del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra avui, assistim, de nou, a un espectacle deplorable al Congrés servit a través d’una diputada de Vox que, des de dalt de la tribuna, va exemplificar a la perfecció la violència verbal que suporten les dones amb un intolerable atac personal a la ministra d’Igualtat. “Els feministes i demòcrates som més i pararem els peus a aquesta colla de feixistes amb més drets”, li replicava Irene Montero, que va rebre l’escalf de la majoria del Congrés quan va denunciar la “violència política”. L’ofensa de l’extrema dreta a la ministra d’Unides Podem ve arran de l’aplicació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del “només sí és sí” i, en concret, sobre l’escletxa jurídica per les modificacions introduïdes al Codi Penal –per la unificació del delicte d’abús i agressió sexual– que ha permès la rebaixa de penes per abusos sexuals. Es tracta d’una possibilitat que el Ministeri d’Igualtat hauria d’haver anticipat i corregit en el text inicial i que ara intenta taponar a través d’una instrucció de la fiscalia en què es rebutja tota reducció de condemna a agressors sexuals que hagin estat castigats amb una pena que pugui dictar-se amb el nou marc penal
La dreta i l’extrema dreta s’hi han agafat oportunament per disparar demagògia contra una norma que, si bé és perfectible i revisable, suposa un pas endavant indiscutible. La llei aprovada a l’agost, amb el fil conductor del consentiment, desplega un model d’atenció a les víctimes de violència sexual, regula la difusió d’imatges sense consentiment i especialitza jutjats, entre altres punts. És una norma imprescindible a la vista de les dades fetes públiques ahir per l’hospital Clínic, que va atendre fins a l’octubre un 28,7% més de víctimes d’agressions sexuals que el 2019, abans de la pandèmia, i un 51% més que l’any passat. Un 90% de les víctimes eren dones i un 100% dels agressors, homes. Són números alarmants que confirmen la necessitat d’una llei que ajudi en la lluita contra aquesta xacra social.