Opinió

La gota que fa vessar el vas a l’Iran

L’onada de protestes provocada per la mort de la jove kurda Mahsa Amini a mans de la Policia de la Moral per portar malament el vel ha obert una escletxa d’esperances en el ferri règim de l’Iran. El primer pas, si es materialitza, podria consistir en la supressió d’aquest cos repressor creat per fer complir les obligacions religioses de la república islàmica. L’objectiu és rebaixar la creixent indignació entre la població, especialment entre les dones, que han aprofitat el cas per rebel·lar-se contra l’exigència de tapar-se els cabells amb el hijab i de dur roba ampla que impedeixi marcar la figura corporal. Les protestes no s’aturen malgrat la violenta resposta policial, que s’ha traduït en desenes de morts i centenars de detinguts. A les espontànies manifestacions al carrer, divulgades al món gràcies a les xarxes socials, s’hi ha afegit ara la vaga general de tres dies massivament seguida pels comerços, que han abaixat les persianes. Tot plegat ha situat el règim encapçalat per l’ultraconservador Ebrahim Raisi en una cruïlla difícil, que s’afegeix a les sempre complicades relacions amb les potències occidentals, molt preocupades pels progressos d’una energia nuclear que el règim sempre ha lligat a l’impuls de l’economia nacional.

Cal remuntar-se enrere per trobar el pecat original; concretament fins al cop d’estat que el 1953 els Estats Units van patrocinar contra l’aleshores president democràtic, el laic Mohammed Mosaddeq, responsable de la nacionalització dels pous de petroli en contra dels interessos imperialistes. El que va venir després, la dictadura del xa Mohammad Reza Pahlavi, protegit amb la tristament famosa Savak, una policia especialitzada en la tortura dels dissidents, va ser el caldo de cultiu de la revolució del 1979. Amb la caiguda del xa es va obrir la porta a un nou règim presidit per l’aiatol·là Khomeini, que amb els anys ha anat degenerant cap a posicions totalitàries. Ara el problema de Raisi és doble: en primer lloc, la seva població no se’l creu i el tsunami de protestes difícilment s’aturarà. En segon lloc, les xarxes socials són molt difícils de contenir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.