Sixena: cinc anys d’un espoli polític

L’espoli de les obres d’art de Sixena que es cus­to­di­a­ven al Museu de Lleida és un record encara traumàtic, cinc anys després de l’ope­ració duta a terme amb noc­tur­ni­tat i fat­xen­de­ria per un enorme des­ple­ga­ment de la Guàrdia Civil a les ordres d’un jutge d’Osca. Un jutge que, enmig de la inter­venció de la Gene­ra­li­tat amb l’arti­cle 155 i amb part del govern català a la presó o a l’exili, va deci­dir treure rèdit de l’anti­ca­ta­la­nisme des­fer­mat arran del procés i va orde­nar el tras­lla­dat de les 44 obres d’art, davant l’estu­por i la indig­nació de la soci­e­tat cata­lana. El dis­po­si­tiu d’agents de les for­ces de segu­re­tat entrant de manera inti­mi­datòria en un museu va esta­blir un pre­ce­dent lamen­ta­ble. Va ser l’enèsim intent d’humi­li­ació per part dels poders fàctics espa­nyols, com a clara revenja pel referèndum de l’U d’Octu­bre. La gestió del patri­moni cul­tu­ral, con­ver­tida en arma política, esde­ve­nia víctima del res­sen­ti­ment, pas­sant per sobre de qual­se­vol con­si­de­ració tècnica.

Que el cas de Sixena té molt més a veure amb les posi­ci­ons enfron­ta­des entre el govern espa­nyol i el català que no pas amb cri­te­ris de pre­ser­vació i d’interès públic, ho deixa clar que a hores d’ara, pas­sats cinc anys, les obres d’art en qüestió no esti­guin expo­sa­des enlloc. El 2017, i apro­fi­tant la tensió política per treure’n bene­fici elec­to­ral, el govern del soci­a­lista Javier Lambán va fixar la recu­pe­ració d’aques­tes peces com una qüestió de “dig­ni­tat” per als ara­go­ne­sos, espe­ro­nant sense mira­ments la cata­la­nofòbia. És lamen­ta­ble que un tras­llat que lla­vors el govern ara­gonès con­si­de­rava gai­rebé vital hagi aca­bat a la pràctica amb les obres emma­gat­ze­ma­des i fora de l’abast del públic. Lambán tot just acaba d’anun­ciar ara que s’inver­ti­ran fons euro­peus de recu­pe­ració Next Gene­ra­tion per ade­quar el mones­tir de Santa Maria de Sixena per fer-ne un espai museístic on es puguin exhi­bir. Men­tres­tant, queda pen­dent el recurs català davant el Suprem sobre el futur dels murals que es con­ser­ven al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya, que es podrien danyar en cas de tras­llat per la seva fra­gi­li­tat.