Editorial

Un pacte de país per la sanitat i l’educació

Els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris i de l’edu­cació pro­ta­go­nit­zen, ahir i avui, dues jor­na­des de vaga que pre­te­nen sac­se­jar l’estruc­tura que sosté el sis­tema públic. Les xifres de segui­ment de la pro­testa varien força en funció dels ulls amb què es mira, però no cal nume­rar un a un els vaguis­tes per pren­dre consciència d’un males­tar gene­ra­lit­zat pro­vo­cat per una sèrie de dèficits que ja fa anys que debi­li­ten el ser­vei. Els senyals d’alarma són clars i con­tun­dents. Falta per­so­nal arreu, els cen­tres d’atenció estan col·lap­sats, les llis­tes d’espera són des­es­pe­rants –excepte en els casos tan greus que reque­rei­xen una atenció imme­di­ata– i els sous són molt infe­ri­ors als que cobra qual­se­vol pro­fes­si­o­nal que marxa a l’estran­ger. Les imat­ges de la mani­fes­tació d’ahir a Bar­ce­lona mos­tren uns 9.000 met­ges al car­rer, segons les dades dels Mos­sos d’Esqua­dra. És el mateix nom­bre de pro­fes­si­o­nals que s’han de jubi­lar en els pròxims deu anys i els plans d’estu­dis encara no estan adap­tats per garan­tir-ne la subs­ti­tució. Fa qua­tre dies, quan una pandèmia ens va escla­tar a la cara, tota la soci­e­tat aplau­dia i reco­nei­xia la tasca d’aquest col·lec­tiu, que va afe­gir tensió i estrès al seu dia a dia per fer cos­tat a la gent. El reco­nei­xe­ment social afe­geix valor a la tasca dels met­ges, però sense superar l’infra­fi­nançament s’ende­vina impos­si­ble rever­tir una situ­ació que pot arri­bar a ser insos­te­ni­ble si es té en compte que cada cop vivim més anys i neces­si­tem més atenció.

Un cas simi­lar al dels met­ges és el dels pro­fes­si­o­nals de l’edu­cació, bre­gats en mil bata­lles però deso­lats davant la falta de res­posta que tro­ben deman­des històriques. El sec­tor de l’edu­cació i el de la salut com­par­tei­xen la trista coin­cidència de ser els grans dam­ni­fi­cats en l’època de les reta­lla­des. Per molts esforços que faci l’admi­nis­tració per reve­rir la situ­ació, les neces­si­tats aug­men­ten a un ritme supe­rior a les inver­si­ons. No n’hi ha prou a dir que el sis­tema públic és el garant del benes­tar dels ciu­ta­dans. Cal un pacte de país en què no hi falti ningú per res­ca­ba­lar uns sec­tors que no es poden per­me­tre sobre­viure amb res­pi­ració assis­tida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia