Editorial

La trampa de la pista sobre el mar

L’acord d’ERC i el PSC per als pres­su­pos­tos, que s’apro­va­ran amb for­mat de tri­par­tit, va tor­nar a posar sobre la taula l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, una de les obses­si­ons d’Aena, ara con­tro­lada pel govern de Pedro Sánchez. El govern català s’ha com­promès a asseure’s a una nova “taula de diàleg”, aquesta obli­gatòria, que haurà d’aca­bar tant sí com no, encara que tot­hom no ho expli­citi de forma clara, amb l’ampli­ació de l’aero­port bar­ce­loní per molt que els muni­ci­pis més afec­tats s’hi resis­tei­xin. L’apa­rició en escena d’un pro­jecte faraònic com el d’una ter­cera pista sobre el mar, que ja s’havia pro­po­sat en ante­ri­ors oca­si­ons, no deixa de ser una trampa en què molts poden caure de qua­tre potes. Entre inver­tir més de dos mil mili­ons per envair una part del lito­ral bar­ce­loní, amb l’impacte que això suposa en tots els sen­tits, i allar­gar una de les pis­tes exis­tents, que és la pro­posta d’Aena i els soci­a­lis­tes, el “seny” català hau­ria de con­duir inde­fec­ti­ble­ment a donar per bona la “solució” que ve de Madrid. El govern català i el país s’hi han de resis­tir. No només per l’impacte medi­am­bi­en­tal, ja cone­gut, d’allar­gar una de les pis­tes amb el cara­mel enve­ri­nat de 1.700 mili­ons que ofe­reix Aena, sinó perquè hi ha altres solu­ci­ons inte­grals que poden per­me­tre por­tar més vols inter­con­ti­nen­tals d’una forma sos­te­ni­ble a Bar­ce­lona. D’entrada, can­viar el sen­tit de les pis­tes com­pen­sant els veïns afec­tats pel soroll dels avi­ons de Gavà i Cas­tell­de­fels o, encara més impor­tant, con­ver­tir els aero­ports de Girona i Reus, cada vegada més en desús, en “pis­tes” secundàries del Prat per a vols con­ti­nen­tals, un fet que Aena no pre­veu. Con­ne­xi­ons d’alta velo­ci­tat entre els tres aero­ports són abso­lu­ta­ment necessàries perquè Cata­lu­nya tin­gui un sis­tema aero­por­tu­ari inte­gral i són inver­si­ons que s’hau­rien de pri­o­rit­zar.

La gestió dels aero­ports cata­lans, a més, mai serà cedida ni tan sols com­par­tida per Madrid amb cap ins­ti­tució cata­lana. Per això el debat està viciat de sor­tida. A més, en plena era de la des­car­bo­nit­zació, com pot ser que encara mirem la soci­e­tat i l’eco­no­mia amb els ulls del segle XX?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia