Editorial

Trump continua amenaçant els EUA

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Toni Brosa, Dolors Bellés, Susanna Oli­veira, Toni Romero, Núria Astorch, David Brugué, Anna Ser­rano, Teresa Márquez, Lluís Simon i Xevi Cas­tillón.

Donald Trump és ja el pri­mer expre­si­dent en la història dels Estats Units encau­sat amb càrrecs penals, i té la intenció de con­ver­tir-se també en el pri­mer que par­ti­cipa en la cursa cap a la Casa Blanca mal­grat la rèmora que per a qual­se­vol can­di­dat supo­sa­ria aquest pro­ces­sa­ment i altres que podrien arri­bar perquè estan pen­dents d’inves­ti­ga­ci­ons en curs. El mag­nat, que ja fa set­ma­nes que està en cam­pa­nya de cara a les primàries del Par­tit Repu­blicà, no només no té cap intenció de fer un pas al cos­tat, sinó que pretén con­ver­tir la seva detenció i el poste­rior enju­di­ci­a­ment en com­bus­ti­ble per a la seva maquinària i aspi­ra­ci­ons elec­to­rals. Els mis­sat­ges que ha enviat en els dar­rers dies, molt simi­lars als que va publi­car abans de l’assalt al Capi­toli el gener de 2021, són incen­di­a­ris i cri­den a la mobi­lit­zació dels seus mili­ons de par­ti­da­ris com a reacció directa a un pro­ces­sa­ment que qua­li­fica en ter­mes de “per­se­cució política”, de “caça de brui­xes” i d’“inter­ferència elec­to­ral”.

Res de tot això pot resul­tat ver­ta­de­ra­ment sor­pre­nent a la vista de l’estratègia de fugida enda­vant que va empren­dre Trump a par­tir de la seva der­rota en les pre­si­den­ci­als del 2020, posant en dubte tot el sis­tema –l’elec­to­ral, el judi­cial i el polític– i apro­fun­dint en la frac­tura, la des­con­fiança i la radi­ca­lit­zació de la soci­e­tat nord-ame­ri­cana. Aquest és l’autèntic i lamen­ta­ble lle­gat polític de la pre­sidència de Donald Trump, jun­ta­ment amb l’històric l’assalt vio­lent de dese­nes de milers dels seus par­ti­da­ris a l’edi­fici del Congrés, inten­tant segres­tar la democràcia. Dos anys després, és evi­dent que els Estats Units ni han superat aque­lla divisió, ni han con­tro­lat del tot la ines­ta­bi­li­tat social i política que pro­voca. I, més enllà de la capa­ci­tat de resistència de Trump i de l’èxit amb què el seu mis­satge sec­tari i ‘cons­pi­ra­noic’ con­ti­nua ali­men­tant els mítings i les dona­ci­ons a la seva cam­pa­nya, cal bus­car una quota impor­tant de res­pon­sa­bi­li­tat en el Par­tit Repu­blicà, que no ha estat capaç d’apar­tar-lo del seu full de ruta per recu­pe­rar la Casa Blanca, pro­ba­ble­ment espe­rant que siguin les urnes o pot­ser una sentència judi­cial, les que li aca­bin fent la feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.