Editorial

La dependència, en llista d’espera

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Susanna Oli­veira, Toni Brosa, Sara Muñoz, Anna Puig, Ure Comas, David Brugué, Teresa Màrquez, Car­les Sabaté, Dolors Bellés i Xevi Masachs

L’entrada en vigor, el 2007, de la llei esta­tal cone­guda popu­lar­ment com a llei de la dependència va per­me­tre dotar el sis­tema públic de ser­veis soci­als d’un marc nor­ma­tiu neces­sari i impres­cin­di­ble per donar res­posta a situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat, espe­ci­al­ment de les per­so­nes més grans, un col·lec­tiu de població cada cop més impor­tant a causa dels can­vis demogràfics i soci­als. Aten­dre les per­so­nes al final de la seva vida ha de ser un deure i una obli­gació de qual­se­vol soci­e­tat. Ha estat, però, des d’ales­ho­res, com en altres ser­veis públics, una con­questa social a mit­ges, entre la volun­tat i la pos­si­bi­li­tat, entre els drets reco­ne­guts i rubri­cats en un docu­ment i les pos­si­bi­li­tats reals d’ofe­rir-los. Una rea­li­tat que es com­plica fins a l’extrem quan es tras­pas­sen les com­petències sense el finançament ade­quat. Les xifres són prou eloqüents: un infra­fi­nançament crònic que des de la cre­ació de la llei ha supo­sat una inversió de 18.000 mili­ons a Cata­lu­nya, dels quals l’Estat espa­nyol n’ha apor­tat 3.000, la mateixa xifra que han apor­tat els usu­a­ris a través del copa­ga­ment, i els 12.000 mili­ons res­tants els ha apor­tat la Gene­ra­li­tat.

A Cata­lu­nya, que encapçala el rànquing de llis­tes d’espera a l’Estat, hi ha 70.000 per­so­nes que tenen dret a la pres­tació (han estat ava­lu­a­des) però encara no hi han pogut acce­dir, fet que s’ha bate­jat com els llimbs de la dependència. Segons els càlculs de l’Asso­ci­ació de Gerents i Direc­tors de Ser­veis Soci­als, al ritme actual cal­drien encara vuit anys per eli­mi­nar la demora. És cert que s’han fet esforços per reduir el temps d’espera i l’últim any s’ha acon­se­guir escurçar a la mei­tat, però el ter­mini de nou mesos de tràmits abans d’acon­se­guir la pres­tació és encara una eter­ni­tat per a mol­tes famílies que, sovint, recor­ren a l’ajuda quan l’entorn més pro­per a la per­sona depen­dent ja és incapaç de poder afron­tar situ­a­ci­ons de gran com­ple­xi­tat. Quan una ajuda arriba massa tard ja no és ajuda i la valo­ració dels casos més com­ple­xos hau­ria de poder ser més àgil, perquè cada dia compta. Des de l’apro­vació de la llei i fins al novem­bre del 2022 a Cata­lu­nya van morir 13.081 per­so­nes que espe­ra­ven la pres­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.