De la consciència ambiental a la implicació
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Ure Comas, Anna Puig, Toni Romero, Xavier Castillón, Irene Casellas, David Brugué i Teresa Màrquez
La celebració, ahir, del Dia Mundial del Medi Ambient serveix per recordar-nos que no podem abaixar la guàrdia i que, en aquesta matèria, no hi ha una estació d’arribada: la societat s’ha d’anar adaptant als desafiaments, que seran permanents i adaptats al progrés inevitable. El que sí que ho és, d’evitable, tal com ens recorda la Federació Ecologistes de Catalunya, és que les administracions deixin d’assumir com una obligació prioritària mitigar els efectes del canvi climàtic. D’entrada, aquest front que aplega una quinzena d’entitats compromeses, considera que cal recuperar el Departament de Medi Ambient, perquè l’actual d’Acció Climàtica s’enfronta a la contradicció de gestionar els sectors vinculats a la producció i al mateix temps exercir-ne el control ambiental. No és només un tema de nomenclatura, es tracta de no ser alhora jutge i part, adverteixen els ecologistes. A la mala qualitat de l’aire que respirem a les ciutats, i als problemes de salut que això genera, hi afegeixen un crit d’alerta sobre àmbits menys coneguts, com ara l’activitat aparentment inofensiva de la ramaderia, en realitat font de generació tòxica de metà i d’amoníac en les grans explotacions.
També crida l’atenció que posin el focus en les energies renovables, de les quals critiquen el model d’aplicació perquè no es prioritzen els criteris d’ubicació adequada i perquè s’imposen grans línies de transport amb greus impactes al territori. Al capdavall, una radiografia preocupant sobre la situació actual a casa nostra mateix, que coincideix amb la difusió d’un titular en el mateix sentit: les emissions de gasos hivernacle poden haver augmentat més d’un 3% a Catalunya al llarg de l’any passat, segons el Monitor Públic d’Emissions. Unes dades que es faciliten en condicional en espera de les oficials. Arribats a aquest punt, cal insistir novament en la conscienciació davant la necessitat de preservar el planeta i, per tant, la nostra salut i la dels nostres fills. Però ja no n’hi ha prou amb la conscienciació, cal més implicació perquè no podem deixar només en mans de la ciència o de les administracions la solució d’un problema que també ens interpel·la en un aspecte personal.