Editorial

L’Argentina, en mans del populisme ultra

Hores abans que Pedro Sánchez anunciés els minis­tres del govern que barra el pas al popu­lisme i la ultra­dreta a l’Estat espa­nyol, la República Argen­tina queia en mans de Javier Milei, un repre­sen­tant pro­totípic de la línia política que, amb Trump com a impul­sor poderós, ha anat ocu­pant par­cel·les impor­tants de poder arreu del món. L’Argen­tina, una potència regi­o­nal, tindrà com a pre­si­dent un nega­ci­o­nista del canvi climàtic, un ultra­li­be­ral, un anti­fe­mi­nista, un nostàlgic de les dic­ta­du­res mili­tars, un ultra­catòlic que tracta d’“imbècil” el papa Fran­cesc i un invo­lu­ci­o­nista social –per això s’enfronta amb el pontífex–. Tot això, i una retòrica de pre­di­ca­dor, és Javier Milei, un his­triònic nou­vin­gut a la política fet a imatge i sem­blança de Donald Trump o Jair Bol­so­naro. No ens queda tan lluny la Itàlia del tàndem Meloni-Sal­vini, de manera que també des d’Europa, qual­se­vol pre­caució és poca i cal actuar amb rigor polític i sen­sa­tesa argu­men­tal per com­ba­tre un popu­lisme d’extrema dreta que troba ter­reny ado­bat en con­tex­tos de desi­gual­tats soci­als i cri­sis d’opor­tu­ni­tats, quan les pro­cla­mes sim­ples i les solu­ci­ons mira­cu­lo­ses són la taula de sal­vació a què s’aferra la ciu­ta­da­nia des­es­pe­rada. Perquè és aquesta la raó de fons més potent que explica el tri­omf de Milei: una inflació galo­pant i una cor­rupció política sistèmica que han desem­bo­cat en la fi de dues dècades de kirch­ne­risme, una mena d’actu­a­lit­zació del pero­nisme. No té res d’espe­cial que Milei hagi gua­nyat amb el 55% dels vots. Que el rival fos Ser­gio Massa, el minis­tre d’Eco­no­mia d’un estat que voreja la fallida, ja no era un bon pre­sagi, tot i els resul­tats de la pri­mera volta.

Que els mer­cats finan­cers i la gran empresa hagin salu­dat el resul­tat elec­to­ral és més que simp­tomàtic. S’haurà de veure fins on s’atre­veix Milei a com­plir les seves pro­cla­mes, a enge­gar la serra mecànica que l’ha acom­pa­nyat en cam­pa­nya, a apri­mar l’estat, a supri­mir minis­te­ris soci­als com Salut i Edu­cació. Des­re­gu­lar l’eco­no­mia i dei­xar-la en mans única­ment del mer­cat sem­pre ha aca­bat de la mateixa manera: amb els rics enri­quint-se encara més i les clas­ses popu­lars atra­pa­des en la misèria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.