Editorial

Dos mesos de venjances i extermini

Dos mesos després de l’inici de les hos­ti­li­tats entre Hamàs i Israel, i un cop cons­ta­tada la inca­pa­ci­tat dels actors inter­na­ci­o­nals per donar con­tinuïtat a set dies de pausa huma­nitària, és clar que Israel ha impo­sat el pit­jor dels esce­na­ris. La treva va per­me­tre intro­duir una ajuda huma­nitària mínima que sense aquell alto el foc no s’hau­ria pogut sub­mi­nis­trar, però res­pecte a un mes enrere res ha can­viat per bé. Uns cen­te­nars de morts més sota foc isra­elià (ja en són gai­rebé 16.000), dese­nes de milers més de des­plaçats, ni un pam de ter­reny segur ni al nord ni al sud de Gaza, i unes con­di­ci­ons de vida que han pas­sat de precàries a insos­te­ni­bles retra­ten la rea­li­tat del poble palestí. Al govern isra­elià no li tre­mola la mà: ins­pi­rat per la ven­jança, el seu objec­tiu és arra­sar Hamàs, i la manera d’asse­gu­rar-se que no queda viu cap dels seus acti­vis­tes és devas­tar-ho tot i assu­mir amb la indolència i el cinisme que cal­gui el sacri­fici de vides civils. Com si la manera que no s’escapés cap mem­bre de Hamàs fos que no quedés ningú viu a Gaza. Els precs, adver­ti­ments i objec­ci­ons, tímids fins a l’exas­pe­ració, dels orga­nis­mes i potències mun­di­als han estat aco­llits per Neta­nyahu amb una indi­ferència impròpia d’un estat que es vol democràtic. Men­tre el gran aliat isra­elià, els EUA, con­ti­nua de per­fil, el gest més con­tun­dent dut a terme fins ara –la con­vo­catòria del Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU fent ús d’una prer­ro­ga­tiva fins ara mai usada pel secre­tari gene­ral– no obre cap nova pers­pec­tiva davant el dret de vet dels Estats Units com a mem­bre per­ma­nent. En canvi, la guerra sí que ha ser­vit perquè Vladímir Putin provi de blan­que­jar la seva imatge de les atro­ci­tats come­ses a Ucraïna pre­sen­tant-se com un actor amb capa­ci­tat d’influència en el con­flicte al Pròxim Ori­ent.

El final de la guerra no sem­bla pro­per. Es cal­cula que Hamàs con­serva milers de mili­ci­ans i arma­ment sufi­ci­ent en la tera­nyina sub­terrània que és la seva xarxa de túnels. Tre­ba­llar per un alto el foc era més fàcil des d’una situ­ació de treva que ara, sota una pluja de bom­bes. És urgent tallar les matan­ces, però tots els esforços seran en va si en paral·lel no s’arbi­tra una solució ter­ri­to­rial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia