Editorial

El missatge de la sentència de Dani Alves

La sentència del fut­bo­lista Dani Alves –con­dem­nat a qua­tre anys i mig de presó per la vio­lació d’una noia en una dis­co­teca de Bar­ce­lona– cor­res­pon al pri­mer cas mediàtic d’agressió sexual que s’ha jut­jat amb la llei del “només sí és sí”, un fet que no ha pas­sat per alt al tri­bu­nal com ho demos­tra el zel extrem que ha tin­gut per pri­o­rit­zar el dret de la víctima a man­te­nir la seva pri­va­ci­tat –tot i que la mare del juga­dor ja el va vul­ne­rar a les seves xar­xes soci­als– fins i tot al davant del dret a la infor­mació. El mis­satge subs­tan­cial que envia la sentència és que el con­sen­ti­ment de la víctima és el nucli sobre el qual pivota tot el pro­ce­di­ment penal i que la seva absència deixa en segon terme la resta d’ele­ments de prova que s’hagin pogut apor­tar. És a dir, que res del que hagués pogut suc­ceir entre tots dos amb ante­ri­o­ri­tat –inclosa qual­se­vol insi­nu­ació, recull explícita­ment la sentència– pot jus­ti­fi­car cap tipus de pràctica sexual que no sigui expres­sa­ment con­sen­tida. Aquest és el canvi qua­li­ta­tiu que empara una reforma del Codi Penal pen­sada per difi­cul­tar la impu­ni­tat en les agres­si­ons sexu­als. En el cas d’Alves, l’apli­cació dels pro­to­cols de pro­tecció a la víctima ha estat satis­factòria, des del mateix local on es van pro­duir els fets fins a la sala on s’ha cele­brat el judici pas­sant per l’atenció sanitària i poli­cial. Acom­pa­nyar la per­sona denun­ci­ant i evi­tar la seva revic­ti­mit­zació tant com sigui pos­si­ble són prin­ci­pis que han de guiar l’actu­ació de ser­veis públics i ins­ti­tu­ci­ons, i no sem­pre es pro­ce­deix amb la mateixa eficàcia que en el cas de l’exju­ga­dor del Barça. A falta de conèixer quina part recorre la sentència i quin efecte tenen els recur­sos, la pena queda lluny del que dema­na­ven fis­ca­lia (9 anys) i acu­sació par­ti­cu­lar (12). És així perquè Alves havia dipo­si­tat 150.000 euros com a repa­ració del dany cau­sat. L’asso­ci­ació del con­cepte de repa­ració amb una apor­tació econòmica intro­du­eix un ele­ment clar de desi­gual­tat. És impos­si­ble no vin­cu­lar la situ­ació econòmica pri­vi­le­gi­ada d’Alves amb la reducció de la pena. En casos com aquest i per pro­te­gir el prin­cipi d’equi­tat, la repa­ració del dany també s’hau­ria de poder vin­cu­lar a tre­balls en bene­fici de la comu­ni­tat, a banda de la indem­nit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.