Temps atzarosos a ERC

D’una crisi rever­tida amb una gestió apro­pi­ada en pot sor­tir una opor­tu­ni­tat, però l’epi­sodi que viu ara ERC pre­senta gai­rebé tots els incon­ve­ni­ents. Els resul­tats del cicle elec­to­ral, amb una dava­llada enorme de suports, han ins­tal·lat en la cúpula repu­bli­cana la idea d’afron­tar una reno­vació que, a banda dels lide­rat­ges, haurà de posar a revisió l’estratègia en un procés que ha de cul­mi­nar en el congrés extra­or­di­nari del 30 de novem­bre. L’apa­rició del mani­fest sig­nat per cen­te­nars d’alts càrrecs del par­tit, del govern i de mili­tants ha fet que es visu­a­lit­zin les diferències inter­nes que havien man­tin­gut en estat més latent men­tre ERC ha ocu­pat el poder. L’escrit tant pot esde­ve­nir un fac­tor més de con­trovèrsia entre el sec­tor més fidel a Oriol Jun­que­ras i el més pro­per a Marta Rovira com cons­ti­tuir una eina d’auto­es­mena que per­meti arri­bar al congrés amb part de la feina feta per aspi­rar a sor­tir-ne amb mis­sat­ges engres­ca­dors i lide­rat­ges nous. En aquest men­tres­tant, i tot i la recu­lada elec­to­ral, ERC ha de ges­ti­o­nar dues grans deci­si­ons: d’una banda, entrar o no al govern de Bar­ce­lona; de l’altra, faci­li­tar la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa –amb el record ben pre­sent de la pata­cada patida després dels tri­par­tits– o decan­tar-se per anar a unes noves elec­ci­ons, que en tot cas serien abans del congrés i que ERC afron­ta­ria sense haver pogut fer els deu­res. Són deci­si­ons que l’interi­natge actual acon­se­lla sot­me­tre a la militància. La catarsi que per­se­gueix ERC no és exclu­siva dins de l’inde­pen­den­tisme. Par­tits com la CUP i enti­tats com l’ANC estan en ple procés de revisió i Junts, que és el par­tit que ha rebut menys càstig elec­to­ral i té un lide­ratge defi­nit, tam­poc està gaire ufanós perquè no ha reco­llit la cai­guda de suports dels rivals en l’espai inde­pen­den­tista.

Enten­dre que no es pot des­lli­gar la crisi d’ERC de l’afe­bli­ment de l’inde­pen­den­tisme a les urnes és fona­men­tal per sor­tir de l’atzu­cac i tro­bar un nou impuls naci­o­nal. Tots els actors de l’inde­pen­den­tisme han d’assi­mi­lar que no hi haurà inde­pendència si les seves estratègies bus­quen afe­blir els com­panys de viatge. Ras i curt, ERC és i serà tan neces­sari com la resta per fer la inde­pendència.