Els partits independentistes es repensen

Els resul­tats de les últi­mes con­te­ses elec­to­rals a Cata­lu­nya i el canvi de cicle polític que han deter­mi­nat con­du­ei­xen els par­tits inde­pen­den­tis­tes a ini­ciar un període de reflexió al vol­tant de qui­nes estratègies i quins lide­rat­ges són apro­pi­ats per res­sin­to­nit­zar amb el movi­ment popu­lar que havia pro­pi­ciat les majo­ries de l’última dècada i que en les últi­mes cites s’ha que­dat pri­o­ritària­ment a casa o, si no ho ha fet, s’ha decan­tat per votar pen­sant en l’eix social en lloc de l’eix naci­o­nal. Qui va detec­tar pri­mer que calia repen­sar-se va ser la CUP, però el cone­gut com a Procés de Garbí, enge­gat a finals del 2023, no va pro­gres­sar amb prou cele­ri­tat i l’avançament elec­to­ral va sor­pren­dre els cupai­res. La pata­cada del 12-M va ser­vir perquè ERC con­voqués un congrés extra­or­di­nari a la tar­dor per esco­llir una nova direcció –la ponència política que­da­ria per a més enda­vant– després que la cúpula actual tanqués la inves­ti­dura d’Illa. Aquesta revisió d’ide­a­ris, lide­rat­ges i estratègia la com­ple­tarà Junts, que acaba d’anun­ciar també un congrés extra­or­di­nari a l’octu­bre –hau­ria de ser amb la situ­ació de Car­les Puig­de­mont nor­ma­lit­zada– un cop creu haver detec­tat que pot apro­fi­tar l’acord d’ERC amb el PSC per millo­rar la seva posició de refe­rent de l’inde­pen­den­tisme.

Cap for­mació política engega pro­ces­sos d’aquesta trans­cendència si no és per neces­si­tat. En aquest cas, ho fan perquè són cons­ci­ents que han per­dut la con­nexió amb l’inde­pen­den­tisme social, que exis­teix i els ha dei­xat de donar suport perquè els interes­sos de par­tit, la divisió i els retrets han pas­sat sem­pre a davant del clam del votant, que exi­gia algun tipus d’uni­tat d’acció. Junts, ERC i la CUP ja adme­ten que aquesta és la raó de fons de la cai­guda de suport elec­to­ral i del canvi de cicle polític, però la culpa sem­pre és de l’altre. L’estratègia de repressió de l’Estat tam­poc ha faci­li­tat la presa de deci­si­ons encer­ta­des, però aquests errors no es poden tor­nar a repe­tir si es vol que dels pro­ces­sos interns dels par­tits en surti alguna idea que puguin com­par­tir. Tam­poc és segur que refer ponts i gene­rar con­fi­an­ces entre els par­tits sigui via­ble sense una reno­vació de lide­rat­ges.