Llibreries com a exemple de resistència

Algu­nes bones notícies han pla­nat aquests dies al vol­tant d’uns dels comerços que més patei­xen els efec­tes de les ven­des en línia, que més han de con­tra­res­tar les grans cade­nes i que més fràgils estan en la ja de si mateixa deli­cada situ­ació del comerç local: les lli­bre­ries. La històrica Gaudí de Reus, que va ser un cau impor­tant de lluita anti­fran­quista, cele­bra aquesta set­mana els sei­xanta anys de vida en favor de la cul­tura cata­lana i amb una cli­en­tela fidel que encara li garan­teix el futur. Per la seva banda, la Fun­dació Fines­tres ha obert també aquest dime­cres una nova lli­bre­ria a Palamós, al mateix local on hi havia l’antiga lli­bre­ria Gavina, que va tan­car el 2019, després de 42 anys en fun­ci­o­na­ment, per les difi­cul­tats de con­ti­nuar man­te­nint el negoci. I la lli­bre­ria 22 de Girona i la coo­pe­ra­tiva Aba­cus han anun­ciat un acord per “garan­tir la super­vivència de les lli­bre­ries inde­pen­dents”. Aquest acord es basa en la cre­ació d’una xarxa d’esta­bli­ments al marge de grans superfícies que ha d’asse­gu­rar la via­bi­li­tat del negoci però al mateix temps pre­ser­var la inde­pendència empre­sa­rial. De moment, l’acord inclou només la 22, però es pre­veu que a poc a poc se n’hi vagin incor­po­rant més. És un nou camí que pot sac­se­jar, espe­rem que per bé, el pano­rama actual de les lli­bre­ries tra­di­ci­o­nals i inde­pen­dents del país.

Les lli­bre­ries tenen un paper deter­mi­nant als pobles i ciu­tats on estan ins­tal·lades. Més enllà d’un negoci, son autèntics agents i dina­mit­za­dors cul­tu­rals i de la vida comu­nitària, i uns espais de tro­bada que con­tri­bu­ei­xen a gene­rar espe­rit crític en una soci­e­tat que ten­deix a l’apa­tia, a dei­xar-se ensor­dir pel soroll de les xar­xes soci­als i a la fre­dor de la intel·ligència arti­fi­cial. Les lli­bre­ries –n’hi ha més de 330 agre­mi­a­des al Gremi de Lli­bre­ters de Cata­lu­nya– són un cau de resistència: per la difusió de la cul­tura cata­lana i també com a exem­ple del que ha de ser un comerç local dinàmic. Per això cal garan­tir que cap comarca es quedi sense, perquè l’accés a la cul­tura és més fràgil en unes zones que en d’altres. Els movi­ments que hi ha hagut aquesta set­mana són, ‘a pri­ori’, tres bones mos­tres de la tena­ci­tat dels pro­fes­si­o­nals de la venda de lli­bres.