Editorial

Alarmes que fan passar por a la gent

La detenció, ahir, a França, de dotze per­so­nes acu­sa­des de mili­tar en l'isla­misme radi­cal ha anat pre­ce­dida d'una crida en què aler­tava de la pos­si­bi­li­tat immi­nent d'atemp­tats ter­ro­ris­tes a Europa. No és la pri­mera vegada que aquesta mena d'ope­ra­ci­ons poli­ci­als van acom­pa­nya­des d'alar­mants anun­cis de les auto­ri­tats. La pre­gunta és si és neces­sari crear tant d'alar­misme. El pri­mer adver­ti­ment va par­tir diu­menge del govern dels Estats Units, que a través d'un comu­ni­cat va acon­se­llar als seus ciu­ta­dans que no viat­ges­sin a Europa. Després s'hi van afe­gir alguns estats euro­peus i, al final, el Japó, i en tots els casos el mis­satge era el mateix: davant del perill immi­nent, és millor aug­men­tar les pre­cau­ci­ons o no tre­pit­jar ter­ri­tori euro­peu. Però qui­nes pre­cau­ci­ons pot incre­men­tar la gent que es veu obli­gada a acu­dir cada dia al seu lloc de tre­ball en metro? La poli­cia ha de fer la seva feina, és clar, però és impres­cin­di­ble fer pas­sar por a la gent?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.