Jo hi seré

La com­me­mo­ració de la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya té, des de la seva ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació ara fa trenta-sis anys, mol­tes expres­si­ons. Des de les més estric­ta­ment ofi­ci­als –l'acte de dijous al Bar­trina, per exem­ple– fins a les sor­gi­des d'enti­tats de tota mena o, direc­ta­ment, de la gent. No hi ha, doncs, una única manera de com­me­mo­rar la Diada, i això és bo, perquè aquest és un país molt divers, on tot­hom ha de poder expres­sar la seva manera d'enten­dre'l, i quin és el seu pro­jecte de futur.

Enguany, un dels actes –o, millor, una part d'un dels actes– amb més tirada està con­vo­cat a Tar­ra­gona. La con­vo­catòria con­junta de l'ANC i d'Òmnium Cul­tu­ral, dues de les enti­tats més potents de la soci­e­tat civil cata­lana, és a mani­fes­tar-se també a la ciu­tat de Tar­ra­gona, i aple­gar la gent d'aquesta part de la Cata­lu­nya nova. I la gent, és clar, farà el que voldrà, perquè aquest és un acte lliure, i ningú no està obli­gat a res. I jo hi seré.

Hi seré perquè com­par­teixo la volun­tat de cons­truir un futur millor per al nos­tre país i per a la seva gent. Hi seré perquè crec que aquest futur millor s'ha de fer –si volem que sigui– des d'estruc­tu­res noves.

Hi seré perquè estic segur que molta gent del Camp de Tar­ra­gona i de les Ter­res de l'Ebre com­par­teix aquesta volun­tat, tal com s'ha expres­sat en les dar­re­res con­te­ses elec­to­rals, de tot tipus, en les quals les opci­ons favo­ra­bles al dret a deci­dir han estat majo­ritàries.

Hi seré perquè estic con­vençut que tre­ba­llem per un pro­jecte pro­fun­da­ment democràtic, en mètode i en objec­tius, pro­ta­go­nit­zat per la gent, per una gent que és per­fec­ta­ment capaç de pen­sar per ella mateixa, de pren­dre les seves deci­si­ons, de saber allò que vol i tre­ba­llar-hi. I res­pecto aquesta mena de gent, i em sem­bla un insult que la trac­tin –que ens trac­tin– de mese­lla o d'adoc­tri­nada.

Hi seré perquè és un acte pro­fun­da­ment lliure, on no es passa llista ni s'insulta a qui no vol ser-hi, en ús de la seva lli­ber­tat, en con­sonància amb un espe­rit abso­lu­ta­ment democràtic. Perquè és un acte en què es pro­posa i no es pro­hi­beix, en què es mira enda­vant i no es fos­si­litza un pas­sat o un pre­sent que no ens agra­den. Perquè és un acte que se suma a molts d'altres amb un sí inclu­siu, posi­tiu, de pro­posta. Hi seré perquè estic segur que com­par­tiré espai, ambi­ent, sen­sa­ci­ons, temps, amb molta gent de totes les edats, de mol­tes pro­cedències, de mol­tes par­les, de tota con­dició, i ho com­par­ti­rem com una festa, perquè la cons­trucció d'aquest nou futur per a la nos­tra nació ens engresca i ens il·lusi­ona. I tot això, ho vull –ho volem– com­par­tir amb tot­hom. Jo hi seré, i m'agra­da­ria que tu també hi vul­guis ser.