Opinió

Tribuna

Els aplecs

“Darrerament, igual que les festes dels pobles, s'han recuperat, convenientment reformats

“Per Sant Mateu, a la Salut”, es deia al meu poble, Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, quan érem petits. I es complia la dita al peu de la lletra. Aquell dia els pagesos (i pageses) es mudaven, i els nens i nenes no anàvem a l'escola. Agafàvem la cassola del rostit i pujàvem a peu al santuari. Mossèn “Llampec” deia la missa en un tres i no res i després la gent s'escampava pels voltants fins al pla dels Alemanys. Un bon foc a terra i a fer bullir la cassola. A mitja tarda tornàvem a peu fins al poble. Mai el mestre ens va demanar explicacions de per què no havíem anat a classe. Ho sabia perfectament, era l'aplec de la Salut.

Els aplecs temps ha eren molts importants. Podríem dir que feien la feina de les discoteques fa uns anys i ara són substituïts per l'Internet per aparellar-se el jovent. En alguns pobles que tenien alguna ermita dedicada a sant Grau ha arribat fins als nostres dies la notícia d'un costum o llegenda que s'explicava de pares a fills. Les noies solteres que assistien a l'aplec donaven voltes al temple mentre anaven recitant: “Sant Grau, sant Grau, marit si us plau, sigui pollós, sigui ronyós mentre marit fos.” Als aplecs, al contrari d'ara, hi anaven principalment els joves, nois i noies. Era una bona manera de conèixer-se. S'hi pujava a peu –normalment les ermites estan situades en llocs alts, però no sempre– i s'hi passava tot el dia. Si tinguéssim la llista de tots els casaments que van començar en un aplec quedaríem esmaperduts. Durant uns anys, els aplecs van anar a menys, fins a gairebé perdre's. Però darrerament, igual que les festes dels pobles, s'han recuperat, convenientment reformats. Siguem sincers, a missa hi va poca gent, les capelles, que solen ser petites, no s'omplen mai del tot, cosa lògica. Precisament diumenge passat vaig anar a fer una arrossada a la capella de l'Esperança, de Cruïlles, al Baix Empordà, que té una cosa única –almenys jo no ho he vist mai enlloc i això que he voltat molt–. Al porxo de la capella hi ha una trona a l'aire lliure que permetia a la multitud que assistia a l'aplec o a alguna altra festa poder sentir el sermó del capellà, ja que la capella és molt petita i hi havia molta més gent a fora que a dintre. Ara no deu fer falta, però allí està per a la història.

S'han recuperat els aplecs, això és ben veritat. I és que sobretot els santuaris més grans s'han posat al dia i ara s'ofereixen tot un munt de serveis que abans no hi havia. Quan abans pujàvem la muntanya de la Salut, una hora a pas normal, havíem de carregar plats i olles i el menjar per a dotze persones. Un cop a dalt, buscar llenya i fer foc. Ara en molts santuaris hi ha magnífics restaurants, on es pot menjar molt bé i a preus normals. Fa dos anys que per Sant Mateu he tornat a la Salut, però hem reservat amb antelació el dinar al restaurant. No hi ha poca diferència d'altres temps. Tot canvia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia