Opinió

Keep calm

Inspiració

El cas més espectacular d'inspiració que et fa la feina el va viure Samuel Taylor Coleridge, l'autor de la ‘Balada del vell mariner'

A Edi­son li devem incomp­ta­bles invents. Pot­ser els més cone­guts són la bom­beta i el fonògraf. Era d'espe­rar que se'l con­si­derés un geni, però ell mateix es va encar­re­gar de dei­xar clara la fórmula de la geni­a­li­tat: “El geni és un 1 per cent d'ins­pi­ració i un 99 per cent de suor.” La frase va fer for­tuna i va deva­luar el con­cepte d'ins­pi­ració que la ima­gi­nació romàntica del segle ante­rior havia posat pels núvols. El cas més espec­ta­cu­lar d'ins­pi­ració que et fa la feina el va viure Samuel Tay­lor Cole­ridge, l'autor de la famosa Balada del vell mari­ner. Segons que va expli­car el mateix Cole­ridge, un dia que se sen­tia una mica indis­po­sat es va pren­dre una “poció” (en el seu cas és segur que par­lem d'opi) que el va dei­xar endor­mis­cat. Abans d'ador­mir-se havia estat lle­gint una història sobre l'empe­ra­dor Kubla Khan i un palau que volia cons­truir. Segons el poeta, men­tre dor­mia va tenir una visió fantàstica durant la qual s'ana­ven com­po­nent dos o tres-cents ver­sos, una seqüència d'imat­ges amb les expres­si­ons cor­res­po­nents, sense cap esforç cons­ci­ent. Es va des­per­tar al cap de tres hores i, de manera imme­di­ata, es va posar a escriure el que li havia dic­tat el somni: un extra­or­di­nari poema sobre la cons­trucció del palau de Kubla Khan a Xanadú, un palau vol­tat de bos­cos i jar­dins i poblat per veus ances­trals, una arqui­tec­tura fas­ci­nant coro­nada per una “cúpula del plaer”. El poema de Cole­ridge sor­tia a raig fins que van tru­car a la porta. Aque­lla inter­rupció va estron­car la ins­pi­ració i el poema va que­dar ina­ca­bat. El cul­pa­ble? Un home del poble veí de Por­lock, a la costa de Somer­set, que volia veure Cole­ridge per algun assumpte que el poeta no va espe­ci­fi­car mai. La inter­rupció va durar una hora i Cole­ridge ja no es va veure amb cor d'escriure més. L'home de Por­lock ha que­dat com una metàfora de les limi­ta­ci­ons de la ins­pi­ració, un recor­da­tori de les difi­cul­tats que té la pro­ducció sense suor fins i tot quan, com en aquest cas, la ins­pi­ració hagi estat un regal de l'incons­ci­ent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia