Opinió

opinió

Quina mandra ser feminista...

“Quant de temps passarà fins que hi hagi prou consens en la qüestió feminista perquè es pugui tractar a les aules?”

A les fes­tes majors de Gràcia d'aquest any, la dels famo­sos car­rers guar­nits, per no estar al cas de la lluita con­tra el mas­clisme que porta a terme el barri t'hi havies d'esforçar: les xapes liles amb el lema “Gràcia lliure d'agres­si­ons sexis­tes”; els punts per a la denúncia d'agres­si­ons; el pro­to­col d'actu­ació amb què cal infor­mar durant els con­certs de la nit si en aquell car­rer hi ha hagut un cas d'agressió el dia abans... cal­dria que fos­sis a la mateixa lluna de València per no estar mínima­ment al cas de tal rebom­bori. No sé si venia de la de València, però d'alguna de lluna llu­nyana és d'on venia aquell noi que se'ns va acos­tar per dema­nar-nos que li reco­manéssim a quin lloc havia d'anar de festa. La pre­gunta era prou estra­nya quan ja ens trobàvem al mig de la festa... però, d'entrada, només sem­blava un guiri per­dut amb ganes de dei­xar-se acon­se­llar per la gent local. Li vam dir, amb la hon­rada intenció d'aju­dar-lo, que segons les seves pre­ferències musi­cals podia anar a una plaça o a una altra però el noi, molt eufòric, ens va dir que el que volia era festa, festa i festa tota la nit: allí vam començar a deduir que no bus­cava indi­ca­ci­ons geogràfiques de cap tipus, i que la nos­tra insistència per asse­nya­lar-li una plaça en direcció contrària a la que anàvem nosal­tres (que érem, dit sia de pas, tres dones) no el satis­feia.

En aquell punt els fets es van pre­ci­pi­tar: com que el noi es començava a enrot­llar li vam dir que nosal­tres de fet anàvem a sopar i, que si volia festa, que cap allà dalt n'hi havia molta. I, con­fiat del poder que li ator­ga­ven pot­ser aquell polo rosa arra­pat a uns músculs defi­nits o bé la gorra i les ulle­res de sol en plena nit o, dei­xant-nos de sub­ter­fu­gis, l'estu­pi­desa que acos­tuma a ser atre­vida, ens va dir que no volia que ens ofenguéssim (alarma roja), però que “más cami­nar y menos comer”. Estal­viaré dir-vos la que li va caure a sobre a aquell noi. Que el polo rosa va que­dar ple de cer­vesa és el mínim que es merei­xia, sens dubte. Un retrat robot va ser difós amb el mètode boca-ore­lla als qua­tre “punts femi­nis­tes” de Gràcia, i estic segur que uns quants ulls esmo­lats van vigi­lar de prop tots els pas­sos de tots els nois amb ulle­res de sol i polo rosa que cor­rien pel barri. Espero que ningú, a part del guiri en qüestió, tingués la gran idea d'anar amb tal indu­mentària aque­lla nit.

Quan, més tard, comentàvem la jugada, una de les noies que vam viure l'escena va dir: “el que em sap més greu és que aquesta nit aquest tio es follarà qual­se­vol xiqueta de quinze anys a qui digui qua­tre bes­ti­e­ses”. La noia parla amb conei­xe­ment de causa: ha estat tre­ba­llant a casals i ins­ti­tuts de Bar­ce­lona, amb cana­lla d'aquesta edat, i ha vist de prop el pa que s'hi dóna. A nosal­tres matei­xes, que tenim deu o quinze anys més que aques­tes pos­si­bles “vícti­mes ado­les­cents” a qui pla­nyem, ens han cal­gut aquests anys d'apre­nen­tatge al car­rer (quant de temps pas­sarà fins que hi hagi prou con­sens en la qüestió femi­nista perquè es pugui trac­tar a les aules?) per enten­dre què és i què no és una agressió mas­clista.

Quina man­dra, sor­tir de festa per pas­sar-t'ho bé i haver de par­lar d'agres­si­ons, denúncies, vícti­mes i cul­pa­bles... Quina man­dra haver de par­lar de femi­nisme, haver de fer peda­go­gia, haver de crear una falsa distància entre homes i dones, haver de des­con­fiar de ges­tos que per­ta­nyen a l'àmbit de la con­fiança més extrema... Tant de bo que el femi­nisme no hagués d'exis­tir.

*[Arti­cle pre­miat amb un accèssit de la IV edició del premi Josep M. Gort d'assaig breu, dins de la XXVI edició dels pre­mis Baix Camp]



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.