Les campanes de la llibertat

Les cam­pa­nes de la lli­ber­tat han tocat a Arenys de Munt. Pri­mer muni­cipi que cele­bra un referèndum sobre el tema de l'auto­de­ter­mi­nació a Cata­lu­nya. Amb un resul­tat a favor de la inde­pendència, una acla­pa­ra­dora victòria del sí, per 96,39%, enfront d'un 2,28% de no. Just el dia abans, es va rea­lit­zar un acte de suport de pres­ti­gi­o­sos intel·lec­tu­als a la con­sulta, al qual vaig assis­tir. Una sala plena a ves­sar amb més de 500 per­so­nes. Hi van par­ti­ci­par una vin­tena llarga de des­ta­ca­des per­so­na­li­tats, del món de la cul­tura, l'eco­no­mia, les lle­tres... Entre ells el jurista valencià Alfons López Tena, la peri­o­dista argen­tina però esta­blerta aquí Patri­cia Gabancho, l'escrip­tor Víctor Ale­xan­dre, el catedràtic de bioquímica Enric Canela, la pro­fes­sora d'uni­ver­si­tat Eli­senda Palu­zie, el fun­da­dor de Vilaweb Vicent Par­tal, el pre­si­dent d'Òmnium Cul­tu­ral Jordi Porta o el meu amic el psicòleg Quim Gibert, que actu­al­ment viu a Fraga. Fins i tot estran­gers resi­dents actu­al­ment al nos­tre país... Tots ells van fer un elogi encès de la valen­tia i el coratge per exer­cir el legítim dret a deci­dir. Abans de començar l'acte em van pre­sen­tar el bat­lle del poble, Car­les Mora, màxim res­pon­sa­ble de la con­sulta, de la moguda patriòtica. Un home que pas­sarà a la història de Cata­lu­nya com a la pri­mera per­sona que va gosar con­vo­car un referèndum perquè el seu propi poble expressés lliu­re­ment la seva opinió sobre aquest tema. I mal­grat que la ini­ci­a­tiva va sor­gir de la soci­e­tat civil, ell per­so­nal­ment va rea­lit­zar una tasca, un tre­ball, impe­ca­ble, per rigorós, cívic i enginyós alhora. On tot estava per­fec­ta­ment orga­nit­zat, fins i tot han com­post el seu propi himne, que han edi­tat en CD i es titula Les cam­pa­nes de la lli­ber­tat. Amb lle­tra de l'his­to­ri­a­dor Jordi Bil­beny. Sobre­tot és molt emo­tiva la part final de la cançó, on l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Fran­cesc Macià declara, entu­si­as­mat i com­mo­gut, la República cata­lana.

Per garan­tir la impar­ci­a­li­tat i l'objec­ti­vi­tat de tot el procés, un grup d'experts jurídics, polítics: sena­dors i dipu­tats, ava­la­ven i ava­lu­a­ven els vots eme­sos, fent la funció escru­po­losa i minu­ci­osa de junta elec­to­ral. Com per exem­ple l'euro­di­pu­tat Oriol Jun­que­ras, la sena­dora Mont­ser­rat Can­dini, el dipu­tat al Congrés Joan Tardà, el jutge de pau Antoni Mas­pons, el dipu­tat al Par­la­ment Uriel Ber­tran, l'exmem­bre del Con­sell Con­sul­tiu de la Gene­ra­li­tat Jaume Renyer, etcètera, que ofe­rien garan­ties legals, de seri­o­si­tat i res­pon­sa­bi­li­tat.

L'esde­ve­ni­ment ha tin­gut tant ressò i incidència mediàtica que podríem afir­mar que s'ha con­ver­tit en un tsu­nami periodístic, ja que molts dia­ris estran­gers, des de Le Monde i fins el New York Times, dos dels dia­ris més impor­tants del món, han reco­llit la notícia, o fins i tot, una peri­o­dista de la con­ser­va­dora La Van­guar­dia va qua­li­fi­car Arenys com a la capi­tal mun­dial de la democràcia. Més de 300 peri­o­dis­tes cobrien la notícia, molt d'ells forans que venien de molt lluny, encu­ri­o­sits. Perquè exis­teix alguna cosa més democràtica que pre­gun­tar a les per­so­nes el seu parer sobre aquest tema? O és que pot­ser és un delicte pen­sar dife­rent? Per què un estat no per­met una con­sulta democràtica, i en canvi per­met als fei­xis­tes pas­se­jar-se, sense posar cap trava a un par­tit que en qual­se­vol país civi­lit­zat euro­peu esta­ria abso­lu­ta­ment pro­hi­bit? De què tenen por? Un poble no té dret a deci­dir el seu futur? Per això no és estrany que cada dia hi hagi més per­so­nes que es decla­ren inde­pen­den­tis­tes. Si no, ja ho van poder com­pro­var fàcil­ment, com va incre­men­tar-se sig­ni­fi­ca­ti­va­ment en el trans­curs d'aquesta dar­rera Diada el nom­bre de senye­res este­la­des que hi havia als bal­cons de les nos­tres llars