Opinió

De set en set

El desastre de Dunkerque

El miracle de 1940 no es repetirà ara que els atrapats són refugiats estrangers

Dunkerque, 1940. Uns 340.000 soldats britànics i francesos es trobaven atrapats per l'exèrcit alemany en aquest port francès. En pocs dies, unes 850 embarcacions (entre elles, barques de pescadors) enviades des del sud d'Anglaterra els van rescatar: una proesa èpica coneguda popularment com el miracle de Dunkerque. Un miracle, pel que es veu, que no tornarà a passar ara que els atrapats són refugiats estrangers: actualment, a Dunkerque, hi ha un camp de milers de refugiats, incloent-hi molts nens. Els traficants de persones s'hi han infiltrat i fan servir la violació per extorsionar o per plaer i prou: les dones han demanat bolquers per a adults perquè bona part de les violacions tenen lloc als lavabos, de nit; nois i noies d'entre 12 i 14 anys –anomenats “bistecs sucosos” pels traficants - són apallissats i violats amb freqüència. Les autoritats franceses fan l'orni i la resposta del govern britànic ha estat revocar el pla de rescat de Lord Dubs, que hauria donat asil a 3.000 nens de Dunkerque i altres camps europeus (Dubs havia vingut a Anglaterra amb l'anomenat kindertransport que, el 1939, va evacuar 10.000 nens jueus del Tercer Reich). Per tant, ara tan sols 350 nens tenen permís per entrar al país: la resta han estat abandonats a la seva (mala) sort. No és d'estranyar, doncs, que siguem molts els que ens sentim orgullosos de viure en un país encara sense estat que vol acollir tants refugiats com sigui possible, amb o sense el permís de l'homòleg castellà de Theresa May.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.