Opinió

Ara torno

El festival

“La realitat política d'Espanya s'entén des de la secció judicial

Venim d'una set­mana política­ment molt activa com ho demos­tra el fes­ti­val de casos judi­ci­als que cen­tren l'actu­a­li­tat (i l'aigua que baixa). Això és ara Espa­nya. O així s'entén què passa a Espa­nya. La política, en el sen­tit més ampli del terme, es fa als jut­jats i els seus encon­torns. O, dit d'una altra manera, la rea­li­tat no s'entén des de la secció de política dels mit­jans de comu­ni­cació, sinó a través de la secció judi­cial.

Afi­ci­o­nat com soc als sim­bo­lis­mes, m'agrada veure una mena de coin­cidència poètica entre l'acti­vi­tat poli­ti­co­ju­di­cial de dijous pas­sat i la data que es com­me­mo­rava, el 23-F de 1981. Aquell cop d'estat expli­cava molt del que era Espa­nya en aquell moment, i un repàs a les notícies d'aquest dijous (els dia­ris de diven­dres) retrata molt bé l'Espa­nya actual. Hi ha un fil de misèria política que relliga les dues èpoques, fins al punt que una és con­seqüència lògica de l'altra, en un fil que podria anar de l'edat mit­jana a la Inqui­sició i que arri­ba­ria a avui dia.

El repàs a l'actu­a­li­tat de dijous, doncs, ens fa un retrat de l'Espa­nya actual. És el dia que sabem que Iñaki Urdan­ga­rin no haurà d'ingres­sar a la presó tot i haver estat con­dem­nat a tres anys i mig. I aquest és el cas que ens ajuda a com­pren­dre com es feia (fa?) la política on gover­nava el PP, la impu­ni­tat i la manera des­ca­rada amb què els amics es repar­tien els diners públics. Una manera simi­lar a com es ges­ti­o­na­ven les cai­xes i els bancs, com veiem també amb la sentència a Rodrigo Rato i Miguel Blesa per les tar­ge­tes black. I de Rato encara ens falta saber com acaba el cas d'evasió fis­cal de qui quan era minis­tre deia fàstics dels que eva­dien capi­tals i impos­tos.

També dijous sabem que el fis­cal supe­rior de la regió de Múrcia denun­cia ame­na­ces i per­se­cució a ell mateix i altres fis­cals que inves­ti­guen casos de cor­rupció. I recor­dem que el cas que porta ell és el que implica el pre­si­dent murcià, el que va dir que dimi­ti­ria si se l'impu­tava i ara se'n des­diu.

Així es governa l'Espa­nya política i econòmica. Però, què és el que està mal vist en aquesta mateixa Espa­nya? També dijous tenim la res­posta: el pen­sa­ment crític i les ide­o­lo­gies dis­cre­pants. Per això es con­demna un can­tant per una lle­tra crítica amb la monar­quia espa­nyola. I per això apa­reix una nova que­re­lla con­tra Carme For­ca­dell i la mesa del Par­la­ment. Aquesta vegada, defi­ni­ti­va­ment reve­la­dora. Se n'exclou Joan Josep Nuet, de CSQP; perquè, segons la fis­ca­lia, no era cons­ci­ent del que votava ni el seu par­tit té intenció de tren­car Espa­nya.

Heus aquí l'última metàfora: el crim de pen­sa­ment. Pots equi­vo­car-te un dia votant il·legal­ment, però si de pen­sa­ment ja t'està bé com estan les coses, no et passa res. El fes­ti­val de l'Espa­nya actual, la de sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.