Opinió

De set en set

Bogeria a la via

El resultat és un cor dissonant de botzines, a cada xamfrà

Es veu que la irracionalitat arrauxada ja no és –com certs esdeveniments recents ens haurien pogut fer pensar– una idiosincràsia pròpia només de primeres ministres antieuropees o presidents nord-americans alienats o fins i tot periodistes espanyols d'esquerres que anhelen desplegar policies paramilitars, sinó que a Barcelona mateix, davant dels nassos, en tenim una mostra fefaent en la forma dels conductors que agafen la Gran Via entre la plaça de Tetuan i la de les Glòries. De dilluns a divendres, sense fallar, aquests conductors sistemàticament salten els semàfors en vermell de manera que els seus vehicles es queden atrapats al bell mig de les cruïlles que enllacen amb Nàpols, Sicília, Sardenya i Marina. Pel que fa als conductors que es troben esperant als carrers esmentats, tan bon punt vegin el llum verd es posen en marxa, sense poder anar més enllà de mig metre perquè els saltadors dels semàfors de la Gran Via els barren el pas. El resultat és un cor dissonant de botzines, a cada xamfrà, cada cop que els semàfors canvien de color, cada dia feiner. Mentrestant els vianants, com els últims micos que som, ens hem de retorçar als passos zebra, tot maniobrant per fer-nos camí entre furgonetes, autobusos i tot terrenys. I de què els serveix, als conductors, saltar els semàfors cada dos per tres? Realment s'estan tan bé a casa que creuen que val la pena prendre riscos diaris tan sols per crear la il·lusió òptica d'haver-se guanyat uns segons preciosos en el camí de tornada?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.