Opinió

Tribuna

Ancià i, per tant, català

“‘La data de naixement d'en Colom' de Bilbeny exposa que aquesta és una dada clau

Aquest Sant Jordi es posarà a la venda La data de nai­xe­ment d'en Colom (Jordi Bil­beny, Ed. Libro­oks). Sem­bla­ria un tema per a eru­dits, però el que apre­nem al lli­bre és que aquesta dada, per si sola, és capi­tal per a decan­tar la balança cap a les tesis d'un Colom genovès o un Colom català.

Efec­ti­va­ment, el Colom genovès hau­ria nas­cut el 1451 i no hau­ria sor­tit de Gènova fins als 29 anys. Això faria que després desen­vo­lupés una car­rera inver­sem­blant­ment meteòrica a on, des del 1480, hau­ria suc­ces­si­va­ment pas­sat d'anal­fa­bet a culte, adqui­rit una repu­tació de nave­gant expe­ri­men­tat, pas­sat a ser accep­tat per les prin­ci­pals corts euro­pees com un dels seus, i con­vençut els Reis Catòlics perquè finan­ces­sin ni més ni menys que una expe­dició marítima d'un risc i una incer­tesa extra­or­di­na­ris. Endemés, el lli­bre aporta múlti­ples referències sobre la seva experiència i expe­di­ci­ons com a nave­gant, els dife­rents inter­vals de ser­veis a dife­rents monar­ques, i múlti­ples referències a la seva vellesa i malal­ties asso­ci­a­des, que cons­ti­tu­ei­xen un cor­pus extre­ma­ment con­vin­cent a favor de la tesi d'un Colom necessària­ment ancià i, per tant, català.

El lli­bre també pon­dera les dues tesis alter­na­ti­ves d'un Colom ancià, que alter­na­ti­va­ment tin­dria 70 o 90 anys en el moment de la seva mort. Par­ti­da­ris d'una tesi i l'altra tenen les seves raons per defen­sar-les, i en Bil­beny, al lli­bre, no refusa reba­tre els crítics i detrac­tors de les seves tesis amb noms i cognoms. La tesi dels 70 anys, però, té una pega essen­cial, i és que no es troba cap per­so­natge històric docu­men­tat que encaixi bé amb aquesta data de nai­xe­ment i la resta de fets cone­guts sobre Colom. I com que forçosa­ment algú havia de ser, perquè el per­so­natge va exis­tir, això dona una empenta molt con­si­de­ra­ble a la tesi dels 90 anys, perquè aquí sí que hi ha un bar­ce­loní docu­men­tat, en Joan Colom i Ber­tran, que encaixa amb cro­no­lo­gies i fets.

I això té reper­cus­si­ons històriques capi­tals, perquè en Joan Colom i Ber­tran era un almi­rall, germà d'un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que havia llui­tat a la guerra civil cata­lana con­tra els Trastàmara i a favor de Pere, el Cones­ta­ble de Por­tu­gal, des­cen­dent de la casa reial cata­lana, i per tant, amb una fili­ació naci­o­nal molt clara, i que després pacta amb els Reis Catòlics que serà vir­rei de les noves ter­res des­co­ber­tes, i que aquest càrrec serà here­di­tari (!!!), obrint la porta a una línia suc­cessòria a Amèrica d'ascendència cata­lana, amb totes les reper­cus­si­ons polítiques que això podia por­tar (final­ment els Reis Catòlics no varen res­pec­tar aquests pac­tes).

Si una cosa podem con­cloure amb cer­tesa al final de la lec­tura, és que cap dels dos debats està tan­cat, per més que sem­bli que moltíssims desit­gin un Colom genovès, o un Colom eteri sense cor­poreïtat històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.