Keep calm
Fals pacifisme
La història de Catalunya, com totes, està farcida d'episodis de gran violència
Quantes vegades hem sentit a dir que els catalans som un poble (gairebé genèticament) pacífic? Un poble que, a diferència dels altres, no ha resolt els seus problemes amb les habituals esbatussades, sinó amb pactes i més pactes. I que, quan ha estat agredit des de fora, sempre s'ha aixecat gràcies a la seva innata previsió i, sobretot, a la seva capacitat de treball. No han sentit o llegit mai la llegenda que diu que aquell terrible 12 de setembre de 1714 a Barcelona van obrir les botigues? I que els botiguers barcelonins es van comportar davant dels exèrcits ocupants com si res no hagués passat? Com si no haguessin patit 14 mesos de setge i bombardejos i no es preparessin per a una repressió esgarrifosa?
Enmig d'aquesta imatge idíl·lica conreada durant les primeres dècades del segle XX pels prohoms de la Lliga Regionalista (i reforçada dècades després pel pujolisme i la idea d'un oasi català) hi destacaven, com a excepció que confirma la regla, les malifetes dels almogàvers per la Mediterrània. Uns guerrers rudes i salvatges, embolcallats, això sí, amb l'aurèola de romanticisme que, ai las, en realitat mai no van tenir.
Doncs no, senyors i senyores. Els seguidors de Roger de Flor no van ser cap excepció. De les conquestes de Jaume I a les Bullangues del segle XIX –del comte Ramon Borrell (els homes del qual van saquejar Còrdova dues vegades l'any 1010) als protagonistes de la Setmana Tràgica–, la història de Catalunya està farcida (com totes les històries de tots els països del món, d'altra banda) d'episodis de gran violència que l'espai d'aquesta columna fa impossible de reproduir.
Per conèixer millor aquesta realitat hi ha nombrosos llibres, començant per l'imprescindible Els catalans i l'esperit bel·licós, de Ferran Soldevila. Un dels d'aparició més recent és 50 batalles de la història de Catalunya, de Víctor Farradellas (Ara Llibres), una obra amena, didàctica i molt ben escrita, que des de la divulgació ens apropa a uns fets determinants per entendre què som ara i, sobretot, per trencar un dels tòpics més estesos –i més falsos– sobre el nostre passat.
