Opinió

lA CRÒNICA

Les comestibles

Avui us comen­taré tres pla­ces de Girona que tenen nom de fruit comes­ti­ble. Les tres pla­ces tenen unes carac­terísti­ques que obli­guen a par­lar d'elles, per curi­o­si­tat o per ubi­cació. Totes tres són pla­ces de carac­terísti­ques ben dife­rents. La pri­mera és la bate­jada com la plaça més petita d'Europa o pot­ser del món, la plaça dels Raïms. És un espai tan­cat al qual s'arriba a través d'un pas­satge que ve del car­rer de la Cort Reial just al cos­tat de la que havia estat la pape­re­ria de Can Jordà. Enfront de l'entrada del pas­satge tenim les vol­tes d'en Rosés. Aquesta pla­ceta és tan minúscula i envol­tada d'edi­fi­cis que a penes hi toca el sol. Al seu inte­rior unes arca­des tenen diver­ses sor­ti­des en desús i sols un banc de fusta amb una planta mig seca són els minúsculs sig­nes de la presència humana. De tant en tant una per­sona surt de l'escala d'un també petit por­tal. Al fons que­den sig­nes d'haver estat un abo­ca­dor de dei­xa­lles. Una nota recorda la pro­hi­bició. Aquesta plaça no té més de catorze metres qua­drats i no es recorda la relació exis­tent entre el nom i els pos­si­bles usos. Sem­bla, s'ha escrit, que fa vuit-cents anys de no res, en aquesta pla­ceta hi havia un petit mer­cat de raïm. Sobre el pas que dona a la Cort Reial i a uns sis metres d'altura, un ull gegant de pedra observa amb atenció la vita­li­tat del car­rer i de les vol­tes que con­te­nen diver­sos ser­veis com la seu del cen­tre cívic del Barri Vell.

Si seguim en direcció a la plaça de les Olles, sor­tint de la pla­ceta a la dreta, tro­ba­rem la plaça de les Cas­ta­nyes. Segons Enric Miram­bell, cro­nista de la ciu­tat, no hi ha referències en el nomenclàtor del 1877 sobre l'ori­gen del nom. Sem­bla que, que per la pro­xi­mi­tat al car­rer de les Pei­xa­te­ries Velles, en aquesta plaça s'hi cele­brava el mer­cat del peix. Per mi és una plaça bonica, qua­drada i empe­drada que repre­senta un inte­rior típic del barri vell. Entre el car­rer dels Mer­ca­ders, el de les Fer­re­ries Velles, el Minali i el de les Pei­xa­te­ries Velles, la plaça forma un cert oasi de tran­quil·litat a mig camí entre l'intens trànsit humà de la Ram­bla i el rela­xant del car­rer de la Neu. La farmàcia Plana, d'arqui­tec­tura nou­cen­tista, una agència de viat­ges, un res­tau­rant, unes boti­gues de roba, una de gan­xet i el sol que al pic de mig­dia entra per les esclet­xes que dei­xen els habi­tat­ges, són els refe­rents d'aquest curiós indret.

Al nord del Barri Vell i a tocar de la plaça dels Apòstols, es troba la plaça dels Lle­do­ners. Els lle­dons són uns fruits dolços i menuts d'un arbre que no exis­teix en aquesta plaça. En lloc dels lle­do­ners, contrària­ment al que hi pen­saríem tro­bar, hi ha til·lers. Hom se sorprèn pel que es troba però malau­ra­da­ment el dar­rer lle­do­ner va ser subs­tituït el 2007 amb motiu d'unes tales dels lle­do­ners antics i mal­me­sos per uns altres de nous i més resis­tents. Però dei­xant clara la con­tra­dictòria relació dels arbres amb el nom de la plaça, la pro­xi­mi­tat de la cate­dral, el Palau Epis­co­pal, seu actual del Museu d'Art, li han fet per­dre pro­ta­go­nisme. D'estil gòtic, un mur de pedra amb tres fonts que no ragen donen una imatge empo­brida de l'entorn. Dos escuts a banda i banda amb les imat­ges d'un paó i una ins­cripció en referència al cler­gat de la seu, asse­nya­len els impul­sors de la seva cons­trucció el 1450. Diver­ses ins­crip­ci­ons en escuts i relleus a la pedra del mur en donen fe. Dar­rere s'hi amaga silen­ci­o­sa­ment el con­vent de les mon­ges de Sant Josep i al davant, la Sopa, un edi­fici on hi ha el cen­tre social de l'Ajun­ta­ment de Girona. Arqui­tectònica­ment, per ubi­cació i per coherència, a la plaça li con­vin­dria una remo­de­lació gene­ral.

Tres pla­ces que cal visi­tar en un iti­ne­rari que començaria a la plaça de les Cas­ta­nyes, segui­ria per la dels Raïms i aca­ba­ria per la dels Lle­do­ners tot pas­sant per la del Cor­reu Vell just a l'inici del car­rer de la Força, que pujant pel car­rer del Doc­tor Oliva i Prat i pel car­rer de la Cla­ve­ria ens por­ta­ria a la dels Lle­do­ners. Un iti­ne­rari de pla­ces, les comes­ti­bles, mal­grat que tin­guin un nom con­tra­dic­tori i curiós que no fa honor al seu nom. Aquesta pri­ma­vera és idònia per pas­se­jar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia