Opinió

De reüll

Artistes desplaçats

No s'ha fet justícia a la generació de creadors catalans de la postguerra

La recent mort de l'escul­tor Xavier Cor­beró ens torna a dur un altre cop al cul-de-sac en què es troba la gene­ració d'artis­tes cata­lans de la post­guerra. Per a aquests cre­a­dors, les difi­cul­tats per defen­sar el seu tre­ball no es van aca­bar amb la dic­ta­dura. Tres dècades després que s'acabés la llarga nit que els va tocar viure, seguei­xen sense estar repre­sen­tats, i en molts casos ni tan sols reco­ne­guts, a les ins­ti­tu­ci­ons museísti­ques. És una dei­xa­desa que clama al cel. El cas de Cor­beró ens hau­ria de fer reac­ci­o­nar. Ni una car­rera inter­na­ci­o­nal com la seva, amb èxits que pocs han asso­lit als Estats Units, ha estat sufi­ci­ent perquè la seva obra hagi estat difosa com cal al nos­tre país. Cor­beró, amb obra expo­sada per­ma­nent­ment als prin­ci­pals museus del món, no va tenir mai cap gran expo­sició a Bar­ce­lona. Par­lem de Cor­beró però també podríem par­lar de Subi­rachs, de Gui­no­vart, d'Hernández Pijuan o de Ràfols Casa­mada. I de molts més. Tot es podria recon­duir si el Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC) dis­posés de més espai expo­si­tiu en un dels pave­llons que té infrau­ti­lit­zats la Fira a Montjuïc. Con­cep­tu­al­ment, el pro­jecte, ja l'està tre­ba­llant Àlex Mitrani per encàrrec del direc­tor Pepe Serra, però ara cal­dria que l'Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat es poses­sin les piles amb les neces­si­tats físiques i econòmiques que exi­geix el seu des­ple­ga­ment. Dei­xem de demo­rar el que ja és impror­ro­ga­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia