Opinió

Ara torno

Díaz, Sánchez, López

“El que passa en el PSOE també és una raó per la qual fem el que estem fent

Susana Díaz ha estat aquest cap de set­mana a Cata­lu­nya, en parau­les seves, dei­xant-se la pell perquè els seus cor­re­li­gi­o­na­ris del PSC la votin perquè sigui la nova secretària gene­ral del PSOE. Això de dei­xar-se la pell és el més relle­vant que ha dit en tots els actes en què ha par­ti­ci­pat, que ja és dir. La resta són les gene­ra­li­tats, vague­tats i bui­dors, i alguna men­tida, de cos­tum. Al con­trari de la necessària recons­trucció ideològica que neces­sita, el par­tit intenta ara col·locar al cap­da­vant el més sem­blant a un líder carismàtic. Susana Díaz és molt soroll i poc con­tin­gut. Molta vehemència i nul·la intel·ligència. Indo­cu­men­tada, dema­goga, opor­tu­nista, popu­lista, va fent car­rera fins a les altes cotes de la incom­petència. I no és estrany que corri la broma que és la can­di­data pre­fe­rida del Par­tit Popu­lar. Perquè en l'insult a Cata­lu­nya no és en l'única cosa que Díaz i Rajoy estan d'acord. Hi ha més afi­ni­tats. És també, però, la meva pre­fe­rida en aques­tes primàries. Només d'ima­gi­nar-me la pos­si­bi­li­tat d'un debat elec­to­ral entre Díaz i Rajoy em venen ganes de votar-la a mi i tot.

De tota manera, encara que sigui per tot el que li han fet els seus, és ine­vi­ta­ble sen­tir una certa sim­pa­tia (o empa­tia) per Pedro Sánchez. Fins i tot des de la llu­nya­nia ideològica. Per res més, però. Perquè a Sánchez ja el conei­xem. El seu gran pecat davant dels com­panys de par­tit que li van fer el cop d'estat va ser que es resis­tia a per­me­tre que Rajoy fos inves­tit pre­si­dent i pogués ini­ciar la legis­la­tura. Però ell ni tan sols es va plan­te­jar la pos­si­bi­li­tat real de poder for­mar govern si hagués accep­tat que es fes el referèndum a Cata­lu­nya. En aquest tema, que afecta el bon fun­ci­o­na­ment de l'Estat, és igual que Díaz o el PP. Això sí, sense ado­nar-se de la con­tra­dicció democràtica res­pecte a Cata­lu­nya, ha cla­mat perquè l'elecció del nou lide­ratge del PSOE es faci amb el vot de les bases i no des de l'apa­rell i sense primàries. Estem d'acord, Sánchez, votar és la millor manera de resol­dre con­flic­tes i divi­si­ons com les que afec­ten el seu par­tit.

De Patxi López només cal dir una cosa. O dues. És la típica ope­ració de posar el ter­cer can­di­dat per afa­vo­rir el can­di­dat favo­rit dels que manen. El sub­marí, vaja. La segona cosa és recor­dar que López va ser lehen­dakari a par­tir d'unes elec­ci­ons en què s'havia il·lega­lit­zat l'esquerra abert­zale i la cor­re­lació de for­ces resul­tant ho va per­me­tre. Un gran mèrit.

I si han arri­bat fins aquí i es pre­gun­ten què faig donant vol­tes a un tema que els interessa tan poc com les primàries del PSOE, la res­posta és molt sen­zi­lla. El que passa en aquest par­tit és també una de les raons per les quals el govern català està com­prant urnes per fer el referèndum. Que no tot és mèrit de Rajoy i Aznar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia