Opinió

Full de ruta

La plantada del xop

Venim d'allà: del culte reve­ren­cial a les for­ces obs­cu­res de la natura, de l'ànsia d'enten­dre-les i domi­nar-les, d'ofre­nes a déus que en rea­li­tat no són més que pro­jec­ci­ons de les nos­tres pors anti­gues i dels som­nis que ens empe­nyen cap a les estre­lles que des de fa mili­ons d'anys ens espe­ren en la nit. A Vall­fo­gona de Bala­guer, a la Noguera, cele­bren una antiga festa pagana que explica molt bé aquests orígens. Diven­dres la van cele­brar. Quan arriba el dia de les fes­tes del Roser i es fa fosc, mig poble baixa al bosc de xops i pollan­cres que hi ha al cos­tat del riu Segre, als afo­res del poble. Hi bai­xen també grups d'ani­mació amb tam­bors i volun­ta­ris que couen en una foguera llon­ga­nissa que, amb vi i cer­vesa, farà recu­pe­rar les for­ces que a con­ti­nu­ació es gas­ta­ran. Enmig de la nit, s'escull un dels arbres que han cres­cut al cos­tat del Segre, el més alt pos­si­ble. Pot fer ben bé uns trenta metres. Un dels veïns té l'honor de pujar-hi, amb botes que es cla­ven a la fusta i cor­des, per treure totes les bran­ques pos­si­bles, sota la mirada col·lec­tiva de la resta de veïns en la nit. Quan l'arbre està des­pu­llat, els més forts, per torns, hi cla­ven cops de des­tral fins que el fan caure enmig del bosc davant la cridòria gene­ral.

Una munió de gent es posa en filera al vol­tant de l'arbre, se'l posen sobre les espat­lles i el por­ten des del riu fins a dins de les esco­les, aju­dant-se també de cor­des i del remolc que hagi dei­xat algun gran­ger. El tra­jecte no és fàcil i el con­sum de vi i cer­vesa no sem­pre ajuda. El xop sol arri­bar a les dues o les tres de la mati­nada. Allà és rebut amb ball de dia­bles i, amb una certa sen­sació de caos, li posen una senyera a dalt, l'alcen i el plan­ten en un forat fet per a l'ocasió. I allà estarà, pre­si­dint la vida del poble fins a les fes­tes de la tar­dor, en què serà reti­rat.

La festa del xop de Vall­fo­gona és poc cone­guda. Hi ha una qua­ran­tena de pobles que per pri­ma­vera rea­lit­zen actes fes­tius amb l'arbre com a pro­ta­go­nista. Les falles del Piri­neu tenien també l'ori­gen en ritu­als ances­trals i ara han estat decla­ra­des patri­moni de la huma­ni­tat per la Unesco. Que aquests ritu­als de col·labo­ració col·lec­tiva i de vene­ració i domini de la natura esti­guin vius ja entrat el segle XXI indica que hi ha alguna cosa, en algun racó ama­gat, que ens lliga i ens relliga a allò que hem estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia