Opinió

De reüll

El més perillós

Amb Moix i Catalunya han perdut l’ancoratge amb la racionalitat

Manuel Moix va dimi­tir ahir com a fis­cal anti­cor­rupció. I això que, d’entrada, ni tan sols Mari­ano Rajoy veia cap pro­blema per l’escàndol publi­cat per Info­Li­bre: va dir que con­ti­nu­ava con­fi­ant-hi encara que fos copro­pi­e­tari d’una empresa radi­cada a Panamà. Era un secret de domini públic, con­fes­sat en una con­versa enre­gis­trada entre l’exmi­nis­tre Edu­ardo Zaplana i l’expre­si­dent de la comu­ni­tat de Madrid Igna­cio González: era posi­tiu que a Moix el nome­nes­sin. I així és com el fis­cal anti­cor­rupció va començar a tre­ba­llar, diuen, per tapar alguns casos de cor­rupció en comp­tes de des­ta­par-los. Celia Villa­lo­bos, però, tam­poc no hi veia cap pro­blema, en això de Panamà. A veure si resul­tarà que els fis­cals han de ser pobres! Quan un govern i un par­tit per­den l’ètica, per­den la noció del món i aca­ben exhi­bint les ver­go­nyes com si res. Deu ser que els costa veure alguna cosa extra­or­dinària quan els posen el mirall al davant. Al cap­da­vall, ells són així. I s’agra­den, de la mateixa manera que gau­dei­xen jugant amb el llen­guatge quan asso­cien el referèndum català amb un cop d’estat. Un govern radi­cal­ment democràtic mai no s’ho per­me­tria. Amb el col­pisme ver­bal pre­te­nen gene­rar un estat d’opinió pro­pici per a l’ús de la força. Serà aquesta la pro­por­ci­o­na­li­tat de què tant par­len? Amb Cata­lu­nya, com amb Moix, fins i tot han per­dut els anco­rat­ges amb la raci­o­na­li­tat. I això deu ser el més perillós de tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.