Opinió

Tribuna

Dietètica clàssica

“ El que sorprèn dels comentaris i consells de nutrició i dietètica de Plutarc és la seva vigència

És una idea antiga que la salut de les per­so­nes està rela­ci­o­nada amb el que men­gem. La frase “que els teus ali­ments siguin la teva mede­cina i els medi­ca­ments, el teu ali­ment” sin­te­titza la doc­trina hipocràtica de la Grècia clàssica. Ara que molta gent busca efec­tes salu­da­bles dels ali­ments, aquest con­sell no sem­pre s’aplica amb raci­o­na­li­tat. L’interès del món clàssic per la dieta no es redu­eix a Hipòcra­tes. Un altre grec, Plu­tarc, que va viure apro­xi­ma­da­ment entre els anys 50 i 120 després de Crist i que va estu­diar medi­cina, hi dedica diver­sos capítols a l’obra Pre­cep­tes de salut (tra­ducció lite­ral del títol grec), de la qual no conec cap versió cata­lana però sí una en francès, Com­ment res­ter en bonne santé, publi­cada el 2016, traduïda del grec, ano­tada i pro­lo­gada per Nico­las Waquet. Plu­tarc va viure a la seva ciu­tat natal, Que­ro­nea, però va fer esta­des a Roma i es va rela­ci­o­nar amb el món llatí. His­to­ri­a­dor i mora­lista, és cone­gut sobre­tot per l’obra Vides paral·leles, en què com­para per­so­na­li­tats gre­gues i roma­nes (Ale­xan­dre i Cèsar, per exem­ple), i també dedica força atenció als seus pro­ble­mes de salut. El que sorprèn dels comen­ta­ris i con­sells de nutrició i dietètica que exposa és la seva raci­o­na­li­tat i, en molts casos, vigència. No és només clàssic per l’època i el lloc en què va viure, sinó també perquè, pel que fa a aquests temes, en molts aspec­tes defensa patrons tra­di­ci­o­nals i alhora actu­als.

El seu enfo­cA­MENT és inte­gral. Con­si­dera que un bon estil de vida ha d’incloure hàbits cor­po­rals i espi­ri­tu­als i ha de bus­car l’equi­li­bri entre ali­men­tació i exer­cici. Dis­tin­geix entre ali­ments natu­rals (aigua) i arti­fi­ci­als (vi), des­taca la importància de la pre­venció, i creu que la salut no es redu­eix al con­fort d’un orga­nisme que fun­ci­ona nor­mal­ment, sinó que inclou una filo­so­fia de vida que busca la feli­ci­tat. Aquesta idea recorda la defi­nició de salut del congrés de met­ges i biòlegs de llen­gua cata­lana: “Una manera de viure autònoma, solidària i joiosa.”

També creu que alguns ali­ments, que con­si­dera con­sis­tents i nutri­tius –carns, for­mat­ges, figues seques i ous durs–, s’han de con­su­mir, però, amb mode­ració. Opina que la carn no ha de ser­vir per fer-nos pas­sar la gana com als llops o els lle­ons, sinó que ha de ser un suport a la nos­tra ali­men­tació, que s’ha de basar, sobre­tot, en ali­ments lleu­gers i magres: ver­du­res, hor­ta­lis­ses, lle­gums, aus i pei­xos que no siguin gras­sos. En defi­ni­tiva, defensa, a grans trets, una dieta pre­do­mi­nant­ment vege­tal, amb una rao­na­ble presència de proteïnes ani­mals. També parla de la llet, que con­si­dera un ali­ment molt nutri­tiu, i té un bon con­cepte del vi si se’n beu amb mode­ració, però afirma que la beguda bàsica ha de ser l’aigua. I reco­mana evi­tar règims massa estric­tes, “abs­tinències dra­co­ni­a­nes”, no men­jar si no es té gana i mode­rar el con­sum del sucre i de la sal. I tot això ho escri­via fa gai­rebé dos milers d’anys! Pot­ser hau­rem de tor­nar als clàssics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia